Va intentar allunyar els tècnics de la pressió urbanística especulativa, tant de promotors com de partits polítics. Ho sabia i ho aturava de soca-rel

L’urbanisme esdevenia clau en la manera d’encarar el projecte polític de Jacint Codina. Per això es va dedicar, juntament amb l’alcaldia, al Departament d’Urbanisme, perquè considerava que el model de ciutat havia de ser un model d’integració social. Tenia, per tant, una opinió sòlida en aquest àmbit, que queda reflectida en algunes de les publicacions que va impulsar amb l’objectiu que el ciutadà pogués tenir la informació necessària per conèixer la realitat present, però també futura, de la ciutat i comarca. Creia que la importància i la forta identitat urbanística de Vic al llarg de la història i el seu procés de creixement no es podien identificar amb un moment concret, sinó que s’havia anat constituint al llarg del temps gràcies a la influència cultural i cívica de moltes persones. Penso que dins la història de l’urbanisme de Vic, Jacint Codina n’haurà estat una. Sostenia que el pes històric que havia exercit Vic s’havia de mantenir per poder esdevenir una ciutat clau dins el país i dins la configuració territorial. Per això donava importància a la creació de les noves vegueries, i al paper que hi havia de tenir Vic, així com a qüestions d’harmonia entre el creixement urbà i rural. En aquest sentit, era partidari de limitar poc el creixement de població, necessari per mantenir un posicionament fort de ciutat, però sense que això comportés perdre l’equilibri agrícola i mediambiental, i sempre que es fes de manera planificada. Tot plegat responia a una visió oberta i europea en relació amb la creació de nous eixos urbans, que s’havien de vertebrar per atorgar una coherència racional i funcional a la ciutat. Parlem, en definitiva, d’un home que donava importància a la planificació urbanística com a model d’equilibri social, que el volia ajustar a les noves demandes socials amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels ciutadans. I amb aquest objectiu, ens transmetia la necessitat de buscar una estructura urbanística equilibrada que comportés una millora de la ciutat orientada a incrementar-ne el benestar social. Codina pensava en la ciutat com un tot, amb la qual cosa qualsevol determinació urbanística repercutia en el conjunt. Per això mateix, no concebia els diferents departaments de l’Ajuntament com a entitats aïllades o estanques, sinó transversals. Treballava per fer de Vic una ciutat més humana, socialment harmònica, moderna i oberta a la comarca i al país. Sempre va reclamar participació, perquè s’havia proposat fermament que la ciutat, plural, diversa i transversal, fos el resultat dels esforços de les persones que hi vivien. I per això mateix, calia fomentar la difusió del model urbanístic, per crear cultura de ciutat, perquè el ciutadà es pogués formar i pogués ponderar el model urbanístic. Buscava, en definitiva, engrescar la ciutadania i corresponsabilitzar-la del model urbanístic. Com a alcalde, fomentava el compromís de les diferents formacions polítiques a la Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament, de manera que prioritzava l’entesa institucional i la del departament tècnic i administratiu en benefici de la ciutat. Consegüentment, va saber entendre perfectament el valor del Pla General d’Ordenació Urbana i Territorial, i va intentar allunyar la pressió urbanística especulativa, tant de promotors com de partits polítics, de la tasca dels tècnics. Desgraciadament, hi ha hagut i hi ha, en el terreny urbanístic, una pressió desmesurada generada per interessos econòmics que es concreta en l’especulació, en el favoritisme o en la influència política per decantar la balança cap a un cantó o l’altre. Codina ho coneixia perfectament i l’aturava de soca-rel, encara que la pressió vingués del seu propi partit. Es va convertir, així, en un molt bon interlocutor polític per als tècnics que hi treballàvem, i ens va donar, a més, una llibertat tècnica que avui dia costaria molt de trobar. Com a coordinador tècnic del Departament d’Urbanisme, tant el seu posicionament per entendre l’ordenació de la ciutat com la seva ètica personal em van ajudar moltíssim. Tant en el meu cas com en el de la resta de l’equip, especialment Albert Vilarrasa, Miquel Macià o Lluís Masramon, i els equips tècnics que van redactar les diferents propostes d’ordenació urbanística de la ciutat. Va ser un plaer treballar amb una persona disposada a escoltar el criteri dels tècnics i, alhora, capaç d’aportar punts de vista interessants sobre el model de ciutat i l’impacte que podia tenir en la ciutadania. La veritat és que sempre vam treballar amb llibertat i amb confiança, perquè considerava que “els polítics han de fer de polítics i els tècnics, de tècnics”. Veia el pla urbanístic de l’equip encapçalat per Joan Antoni Solans, un dels més innovadors i influents en aquell moment, com un bon model per a la ciutat. Tanmateix, no creia que hagués de ser intocable, sinó que hi permetia les modificacions necessàries que requeria el pas del temps. Joan Antoni Solans mantenia que Codina va ser “l’alcalde del canvi d’escala de Vic”. No va ser mai propens a escriure, però hi ha quatre escrits que el defineixen molt bé. Els va fer per a les presentacions de les publicacions Vic, ciutat oberta al territori; Vic 2004. Un model urbà i territorial; Pla Estratègic econòmic i social Osona XXI, i el pròleg del llibre Per què volem la vegueria de l’Alt Ter?.Vam compartir moltes sessions de feina, moltes hores de diàleg per tal de configurar una manera de fer ciutat i de gestionar-la, equilibrada políticament i tècnicament, amb una gran llibertat en la gestió, però amb una supervisió i participació política activa i constructiva.

Va intentar allunyar els tècnics de la pressió urbanística especulativa, tant de promotors com de partits polítics. Ho sabia i ho aturava de soca-rel

Jacint Codina (II). L’urbanisme