No és lògic ni ètic obrir una infraestructura i no mantenir-la de manera digna. Ho dic havent passejat durant mesos i anys per la via verda que segueix el Gurri cap a la font del Cantarell

No és lògic ni ètic obrir una infraestructura i no mantenir-la de manera digna. Ho dic havent passejat durant mesos i anys per la via verda que segueix el Gurri cap a la font del Cantarell. Les actuacions de jardineria que s’hi fan són negligents i deplorables, el manteniment és nul i el seu aspecte és de gran abandó.

En canvi, el passejant que s’endinsa a la roureda del Cantarell (de propietat privada) gaudeix d’un espai tractat amorosament, l’herba ben cuidada, ben nets el camí i la zona d’accés… (a excepció d’alguns visitants que hi abandonen deixalles i burilles, que hi deixen les caques del gos o que li permeten fer clots al mig del bosquet).
En Josep Morfulleda, masover del Cantarell, fa anys que amb la seva muller, la Dolors Mauri, ofereixen el seu temps i el seu esforç cuidant amorosament aquest entorn. Hi pensa, en això, la gent que hi passeja? N’és conscient? Es pot imaginar com seria el lloc sense aquesta actuació?

Els pagesos són els jardiners del paisatge. I no són persones anònimes. Gaudim de la visió dels camps, dels marges polits i desbrossats, dels camins nets, dels horts… Però sempre hi ha qui treballa perquè sigui així, i així de bell. Hi pensem?

És el nostre deure tenir-los un respecte i un agraïment infinits.