Després de contemplar atònit com alguns joves es diverteixen forçant dones/nenes contra la seva voluntat, apareix la consellera d’Igualtat i Feminismes afirmant que hem de protegir violadors pel simple fet de ser menors d’edat

En l’època en què a Ripoll vèiem un o dos canals de televisió, els diumenges a la tarda eren sinònim de triar entre pagar una entrada per anar a veure el partit de futbol de primera regional, en cas que el CF Ripoll jugués a casa, o bé accedir a alguna de les diverses sales de cinema que hi havia repartides pel municipi. Devia ser en el segon d’aquests supòsits quan vam entrar amb els amics a veure una d’aquelles sessions dobles on tant t’hi podies trobar un clàssic de Billy Wilder, una comèdia picant italiana, una incomestible obra d’art i assaig, o bé una estrena amb un parell de mesos de retard respecte a les que es projectaven a Barcelona. No tinc clara ni la data, ni l’altra pel·lícula que hi van passar, però recordo com si fos ara una escena extracinematogràfica que es va viure a la platea del Comtal, i que va acabar resultant més interessant fins i tot que el que vèiem a la pantalla. Anthony Quinn, James Mason, Malcom McDowell o Christopher Lee eren alguns dels protagonistes d’El pasaje, una cinta de 1979 que arribava uns quants anys tard a Ripoll. En una de les escenes, mentre l’oficial nazi tortura un presoner, dos espectadors es van aixecar de les seves butaques i van reptar McDowell amb crits de “fill de puta” o “fes-m’ho a mi si tens pebrots”, que em van impressionar fins i tot més que l’actuació de l’intèrpret de l’icònic Alex DeLarge a La naranja mecánica. Els individus que s’estaven carregant la quarta paret a brams eren membres d’una d’aquelles famílies estigmatitzades pel cognom, pel simple i reincident fet de tenir alguns antecedents en baralles, robatoris i altres delictes. Però, és clar, això era molt abans que els serveis socials disposessin del poder d’actuació que exerceixen en el present. El cas és que em va sobtar aleshores i continua fent-ho un quart de segle llarg més tard que algú que passa per ser la quintaessència de la maldat es posicionés en contra dels adeptes a Hitler i el nazisme. L’anècdota no tindria major importància si no fos perquè ara, quan teòricament l’evolució humana hauria d’haver fet unes passes endavant, tot plegat em sembla molt més enquistat encara. Cada setmana apareixen nous casos de violacions, moltes en grup, amb els seus autors enregistrant com pot de ser barroera la seva maldat i existència. Dues vegades al dia, al meu cervell atrofiat se li alineen les neurones i veu més clar que aquesta societat deforme no té remei. Els malfactors del passat tenien –segons es va constatar durant la projecció d’El pasaje– uns valors infinitament més ferms que els nens malcriats del present, més pendents de satisfer la seva autoestima de mascles, les apetències sexuals o una falsa superioritat fomentada en la violència, per sobre de qualsevol altra consideració. I tot i el fàstic infinit que provoquen les diferents manades aparegudes a partir dels fets de la d’Iruña de 2016, aquestes continuen retroalimentant-se fins a un infinit que em fa perdre l’esperança en la humanitat i el futur que li espera. Sobretot, després de contemplar atònit com alguns joves de diversos estrats socials i laborals –entre els quals membres de cossos de seguretat– es diverteixen forçant dones/noies/nenes contra la seva voluntat. Per més desgràcia, aleshores és quan apareix la consellera del Departament d’Igualtat i Feminismes del govern de la Generalitat de Catalunya, Tània Verge, afirmant que hem de protegir violadors pel simple fet de ser menors d’edat, i que penes de presó els podrien marcar de per vida. I jo, que apostaria per l’expeditiu mètode Harry Callahan, no puc evitar de pensar que els infractors dels anys vuitanta del segle XX que vaig conèixer tenien una ètica bastant més apreciable que els dels vint del segle XXI. Però és clar, el feixista dec ser jo mateix, per no creure en la reinserció i les segones oportunitats, per uns criminals que van destrossant innocents i famílies al ritme que els marca la seva bragueta.

Després de contemplar atònit com alguns joves es diverteixen forçant dones/nenes contra la seva voluntat, apareix la consellera d’Igualtat i Feminismes afirmant que hem de protegir violadors pel simple fet de ser menors d’edat

Jo, feixista