Jo, feixista
En l’època en què a Ripoll vèiem un o dos canals de televisió, els diumenges a la tarda eren sinònim de triar entre pagar una entrada per anar a veure el partit de futbol de primera regional, en cas que el CF Ripoll jugués a casa, o bé accedir a alguna de les diverses sales de cinema que hi havia repartides pel municipi. Devia ser en el segon d’aquests supòsits quan vam entrar amb els amics a veure una d’aquelles sessions dobles on tant t’hi…
Contingut exclusiu per a subscriptors
Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't