Amb el seu treball, la seva imaginació i el seu compromís, va contribuir que la ciutat de Vic deixés enrere definitivament les boires del franquisme

Ja fa uns quants anys, en un acte a la Sala de la Columna de l’Ajuntament, vaig dir que de les boires del franquisme va emergir tota una generació de joves que somiaven un Vic millor. Un d’aquells joves era Joan Lagunas i Riera. La ciutat levítica i gris va donar pas a un esclat d’idees i projectes, de somnis i desitjos. Calia deixar enrere els temps foscos de la dictadura i construir una societat millor. El PSUC, el partit comunista català, constituït com un gran front antifranquista, va ser un dels instruments d’aquesta lluita, potser el més valuós que va tenir el país en aquella època. El Joan, quan encara era un nen, s’hi va integrar i va dedicar temps i esforços a aquest combat. Des d’aquesta militància, que no va abandonar mai, va viure la transició i la consolidació dels ajuntaments democràtics. Va voler participar activament en tots els acords unitaris de l’esquerra osonenca i s’implicà en les lluites socials, culturals i ecològiques. La política, entesa com a vocació de servei, va ser la seva passió. La política i Vic. La seva ciutat l’entusiasmava. Bona part del que sé de Vic m’ho va ensenyar ell. Era capaç de projectar una mirada progressista damunt una ciutat conservadora, fins al punt que els seus arguments desmuntaven tòpics i prejudicis. Quan el 1995 va arribar a l’Ajuntament com a regidor electe d’Iniciativa per Catalunya, la formació política hereva de l’antic PSUC, va poder treballar per fer realitat els somnis d’aquella generació de la qual formava part. Durant els anys en què va estar al consistori va demostrar una gran capacitat propositiva, una enorme generositat i una ferma voluntat negociadora. També ens va donar moltes lliçons en aquest terreny. La política és confrontació, però també, i principalment, negociació i acord. El seu tarannà obert i la seva capacitat de buscar consensos el van acostar, i molt, a una altra de les grans figures polítiques del Vic de començaments del segle XXI, l’alcalde Jacint Codina. Eren amics. L’un i l’altre ens van ensenyar que no es construeix res des del sectarisme i que per fer avançar la ciutat era imprescindible el diàleg democràtic. D’aquesta manera, Vic va transformar-se, va créixer i es va obrir. Amb totes les disfuncions pròpies d’una societat fonamentalment injusta i desigual, però la ciutat va deixar enrere definitivament les boires del franquisme. Joan Lagunas hi va contribuir, amb el seu treball, amb la seva imaginació i amb el seu compromís. Ho va fer des de l’Ajuntament, del qual va ser regidor en el període 1995-2003, en la militància en les organitzacions polítiques i socials, primerament al PSUC, després a Iniciativa per Catalunya Verds i darrerament als Comuns, des del sindicat de Comissions Obreres i des de la seva feina a la Universitat de Vic, per la qual sentia una gran estima. Ho va fer a través del seu llibre sobre la construcció del pantà de Sau, coincidint amb el 50è aniversari, on va repassar els aspectes socials i polítics d’aquesta obra d’enginyeria. I ho va fer, finalment, investigant l’abast de la repressió franquista a Vic. Fins als darrers moments va mantenir intacta la fe en el combat per una societat més justa. Joan Lagunas va dedicar tota una vida a la lluita per un Vic millor. Ha estat, sense cap mena de dubte, un dels imprescindibles.

Amb el seu treball, la seva imaginació i el seu compromís, va contribuir que la ciutat de Vic deixés enrere definitivament les boires del franquisme

Joan Lagunas, la lluita per un Vic millor