Calia dir prou: la multireincidència estava generant angoixa als ciutadans

Pot semblar un eslògan, però és la realitat. I em refereixo a la feina contra els lladregots multireincidents per part d’alcaldes i alcaldesses de Junts que han pressionat des de 2021 per endurir el Codi Penal, i també contra els ocupes. Dos greus malestars dels ciutadans, que pateixen robatoris al carrer, a casa, al comerç, a les naus i magatzems industrials, a tot arreu, i en especial els patim la gent gran. A Espanya es cometen cada any més de 700.000 robatoris a la gent, i fins ara no passava res als culpables: com vaig escriure en un altre article, encara feien “pam i pipa” als guàrdies que els havien detingut amb eficàcia i diligència. S’havia d’acabar. Prou. Prou angoixa als ciutadans. I aquesta va ser una de les feines de Junts, d’alcaldes i de diputats a Madrid, perquè el dret a la seguretat és un dret fonamental. I aquesta feina de Junts no va ser corresposta pels partits d’esquerra, al contrari: votaven en contra de les mocions municipals o s’hi abstenien. Tant als ajuntaments com al Congrés els membres d’ERC, Bildu i Sumar (Comuns) –o sigui, els de Rufián– no es van afegir al consens legal contra els lladres, i el PSOE va frenar el text durant dos anys. Exemples del bonisme de pura retòrica inútil de les esquerres que fa mal als ciutadans i que mostra la seva ignorància de la realitat, o que no s’hi vol enfrontar. Per ignorància i/o per malícia, ja que, com assenyalà Josep Lluís Trapero, el major dels Mossos, “als reincidents no els hem d’observar com a individus aïllats que fan del furt ocasional una manera de sobreviure. Parlem de bandes que guanyen molts diners, que tenen un nivell de vida molt alt”. I les esquerres callaven i callen, és a dir ho permetien. Així doncs, la insistència dels alcaldes de Junts i el seu treball conjunt amb els diputats a Madrid van fructificar en una nova llei que persegueix aquests delinqüents amb l’enduriment del Codi Penal i de la llei d’enjudiciament criminal. Per exemple: els robatoris de menys de 400 euros (que abans no implicaven presó) seran castigats amb penes d’un a tres anys en cas que el lladre ja hagués estat condemnat tres vegades; també amb un a tres anys de presó pel furt d’un mòbil, tauleta, ordinador, que no només tenen un valor econòmic, sinó també personal per la informació delicada que contenen, sigui familiar, econòmica... Per tant, presó immediata. I per a aquesta finalitat calia concedir legitimitat als ajuntaments per exercir com a part activa en els processos judicials penals contra els multireincidents del municipi. I igualment va caldre incrementar el nombre de jutges a Catalunya –de 35 a 70– per a judicis ràpids i evitar les caducitats temporals com fins ara. Només cal llegir les notícies d’EL 9 NOU per assabentar-se de la comissió d’aquests tipus de delictes a les poblacions d’Osona i el Ripollès, i com veïns i veïnes de totes les edats, a casa o al carrer, han/hem petit aquests assalts i robatoris. A Vic, per exemple, hi havia hagut set persones que acumulaven 140 detencions, i una havia estat detinguda 48 vegades sense conseqüències. Ara ja no serà així. A Manlleu, les xifres eren proporcionalment semblants, i amb un exemple ben recent: pel febrer van ser detingudes tres persones que sumaven entre 20 i 30 detencions. A Barcelona l’any 2022 els cinc reincidents més actius havien estat detinguts 117 vegades sense que els passés res. Ara ja no serà així. Moltes gràcies, alcaldes, alcaldesses, diputades i diputats de Junts! Els ciutadans ens sentirem més protegits contra els lladres i les màfies que els dirigeixen i protegeixen i contra la tolerància passiva de les esquerres. I a la vegada la convivència social i democràtica guanyarà qualitat i tranquil·litat.

Calia dir prou: la multireincidència estava generant angoixa als ciutadans

Junts: alcaldes al servei de la gent