A Vic no li cal cap estudi sociològic per saber que la convivència està cada cop més tensionada. La inseguretat, l’ocupació, el vandalisme i la sensació d’impunitat creixen sense control

Pedro Sánchez ha convertit la legislatura en una comèdia de mal gust, un espectacle permanent amb un únic objectiu: conservar el poder, costi el que costi. I com tota obra de teatre que es vulgui entretinguda, necessita decorat, actors secundaris i un guió repetit fins a l’absurd. En aquest muntatge, Junts per Catalunya és un element imprescindible.

Cada votació clau al Congrés esdevé un nou episodi del mateix espectacle: Junts formula una demanda de legalitat dubtosa o políticament inassolible; Sánchez s’hi oposa teatralment, però després d’uns dies de tensió, d’amenaçadores declaracions i d’un parell de viatges a Waterloo, el president “canvia d’opinió”. I així, el que era impossible esdevé possible i el que era impensable es presenta com una qüestió d’interès general.

La darrera concessió en aquesta cadena interminable és la possibilitat que Catalunya gestioni les competències en matèria d’immigració. El Partit Popular ja ha deixat clar que s’hi oposa rotundament, tant per raons jurídiques com per responsabilitat institucional, ja que les fronteres d’un país les ha de gestionar el govern central. Però aquestes línies no pretenen entrar en el fons d’aquest assumpte. La pregunta realment rellevant és: per què vol Junts les competències en immigració?

Tothom sap que, si efectivament es transfereix la gestió, serà el PSC qui l’assumeixi. És a dir, seria el president de la Generalitat, Salvador Illa, que acabaria aplicant la política migratòria dels Comuns i ERC per la mateixa necessitat de supervivència que la del seu capo a la Moncloa. I, coneixent l’historial de Comuns i ERC en política migratòria, podem imaginar perfectament com anirien les coses: immigració descontrolada, fronteres obertes, barra lliure i cap exigència en termes d’integració, contractes laborals o respecte mínim a les normes de convivència. És a dir, agreujar la situació que ja patim avui.

Així mateix, més preocupant serà encara quan aquesta política es traslladi a l’àmbit local. A Vic, per exemple, ja estem patint les conseqüències d’aquesta irresponsabilitat.

El passat 5 de maig, el govern municipal de Junts i Ara Vic –a proposta de la CUP i amb el suport d’ERC– va defensar al ple municipal el tancament dels CIE (Centres d’Internament d’Estrangers). Però, què són els CIE? Són centres on es reté de manera temporal immigrants en situació irregular dels quals ja se n’ha ordenat l’expulsió. Alguns, a més, amb antecedents penals molt greus.

Per tant, què implicaria la proposta de Junts, ERC i la CUP? Doncs que, amb el tancament dels CIE, milers d’estrangers multireincidents dels quals ja s’ha ordenat l’expulsió, i especialment aquells que acumulen ja desenes de delictes, tornin al carrer on, amb tota seguretat, tornaran a delinquir.

A Vic no li cal cap estudi sociològic per saber que la convivència està cada cop més tensionada. La inseguretat, l’ocupació, el vandalisme i la sensació d’impunitat creixen sense control. I mentre els veïns reclamen ordre i sentit comú, Junts, ERC, CUP i PSC responen de manera frívola i irresponsable.

De veritat creu l’alcalde Albert Castells que això és el que Vic necessita? Realment creu que retornar al carrer persones altament conflictives amb ordres d’expulsió és una contribució positiva per a la ciutat?

Si aquesta és la seva idea de seguretat i convivència, potser hauria d’escoltar una mica més els veïns i una mica menys l’extrema esquerra.