| 16:05
Opinió

M'imagino el món com una preciosa tassa de ceràmica trencada. Saber agafar els bocins i reconstruir-lo, deixant les cicatrius a la vista perquè ens recordin la nostra història

‘Kintsugi’ o les cicatrius del món

Aquesta inquietud, ves a saber en quin moment va començar, però m’ha anat calant… Potser m’hauria de remuntar al procés independentista (neguit permanent, violència, injustícia), potser va ser amb la pandèmia (parets, silenci, por). L’emergència climàtica (culpa, impotència) i la crisi de refugiats al Mediterrani…

Contingut exclusiu per a subscriptors

Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't