M’agrada, després de tres dies d’inauguració de la nova biblioteca, no haver sentit l’expressió obra faraònica, que durant un temps se li va penjar –injustament– a L’Atlàntida

Diumenge, 9. Passejada per la Biblioteca Pilarin Bayés, abans de tancar l’edició de dilluns d’EL 9 NOU, per prendre el pols a les jornades de portes obertes. El paisatge humà que s’hi veu és un bon reflex del que hi ha als carrers de la ciutat. I això és bo, sense cap dubte. Ara el repte és que continuï veient-s’hi aquesta diversitat, tant la generacional com la de les procedències que han confluït en la ciutat. Que tots ens trobem en un espai de cultura i convivència és magnífic. I també m’agrada, després de tres dies d’inauguració, no haver sentit l’expressió obra faraònica, que durant un temps se li va penjar –injustament– a L’Atlàntida. Dilluns, 10. Les reaccions que recollim al diari de diversos càrrecs polítics de Junts per Catalunya sobre la decisió de deixar el govern són un bon reflex d’allò que en podríem dir pluralitat d’aquesta formació política encara en procés de gestació. Com a exercici de participació de la militància, el procés de Junts ha estat impecable i han anat més enllà que cap altre partit (només és comparable a la consulta que en el seu moment va fer la CUP, però en el cas de Junts sense empat miraculós). Ara es tracta de veure si amb les peces del trencaclosques –la nostra pàgina de dilluns seria replicable arreu del país– es pot construir una imatge més o menys nítida. Que una cosa és la pluralitat i l’altra, la dispersió. Dimecres, 12. Em cau bé en Ferran Jutglà. Per la seva capacitat de superar-se i fer-se un lloc en el difícil món del futbol d’elit, i pel tarannà personal que li intueixo (i les persones que el coneixen em confirmen que és realment tal com sembla). Fa dies que li vaig seguint l’evolució al Bruges, i aquest dimecres el club flamenc ha passat a vuitens de final de la Champions en un altre bon partit del jugador vilatortí, que no ha marcat però que ha estat molt a punt de fer-ho. De moment, en Ferran Jutglà ja ha arribat més lluny en la competició que el club que se’l va vendre. I jo que me n’alegro molt per ell i me’n lamento com a culer.

M’agrada, després de tres dies d’inauguració de la nova biblioteca, no haver sentit l’expressió obra faraònica, que durant un temps se li va penjar –injustament– a L’Atlàntida

La biblioteca, Junts i en Ferran Jutglà