Tornar els diners trobats a l'espai públic no hauria de ser un fet inèdit ni extraordinari, sinó una acció lligada a la convivència i a la vida comunitària

“Una dona de Tona retorna 990 euros que es va trobar en un caixer automàtic.” Es tracta de ben segur d’un dels titulars més llegits i comentats de les darreres setmanes, amb el permís dels resultats electorals i la Champions de Pep Guardiola. Segur que des que el passat 2 de juny el periodista d’EL 9 NOU Guillem Freixa va publicar aquesta notícia, tothom ha pensat què hauria fet si s’hagués trobat amb aquesta situació. Alguns asseguren que els retornarien però no s’ho creuen ni ells, altres no diuen res però no se’n quedarien ni cinc, i altres coincidim a dir que de Tona havia de ser l’autora d’aquesta bona gesta. Fora suposicions i fora bromes el que està clar és que les bones obres són notícia i això no sé si m’alegra o em preocupa. A la Facultat de Periodisme explicaven, almenys abans, que els fets noticiables ho són, en part, si són d’interès general, novedosos i extraordinaris. Aquesta notícia compleix aquests requisits amb escreix. Òbviament que no es troben 990 euros en un caixer automàtic cada dia i que no és gens fàcil disposar d’aquesta quantitat avui en dia, però suposo que el fet de tornar-los i no embutxacar-se’ls sí que és una cosa ben excepcional, segons el criteri majoritari d’aquesta societat. Em jugo bona part del botí que si això hagués passat, per exemple, a Finlàndia o el Japó aquesta notícia no s’hauria escrit mai. Allà, tornar diners trobats a l’espai públic no crec que sigui un fet inèdit ni extraordinari sinó una acció lligada a la convivència i a la vida comunitària. Fa uns quants anys durant el viatge de final de carrera ens vam trobar un moneder al terra d’un bar. Les vuit amigues que viatjàvem juntes vam obrir un debat molt abrandat i al mateix temps sincer sobre què fer amb aquells 25 euros que hi havia a dins. No hi va haver una posició unificada i aquesta evidència em va fer adonar que malgrat compartir amistats perdurables en el temps, encara som amigues i molt, no totes les persones tenim el mateix concepte del que considerem perdut o el que pot ser recuperable. Però tornem al titular. La notícia té un motiu clar per ser publicada ja que no és una situació recurrent la de trobar-se tants diners i retornar-los, però a més penso que ajuda a oferir referents positius en moments on sembla que el campi qui pugui sigui el pa de cada dia i que si tu no et quedes aquests diners ho farà el perla o la perla que vindrà darrere i a més se’n vanagloriarà. Sense voler sonar exagerada, aquesta dona de Tona ens ofereix l’oportunitat de reconciliar-nos amb l’espècie humana, ens ofereix un horitzó de bondat i una proposta a emular. Al llarg de la vida he tingut diversos referents i espero anar-ne descobrint més. La coherència és una de les coses que més admiro però també la bondat, la generositat i la tenacitat. Cada persona que he admirat té alguna d’aquestes característiques i en alguns casos més d’una i us asseguro que no són noms coneguts ni rellevants. Els referents sovint són companyes o companys de quotidianitat, d’aventures pròximes, i fins i tot aquelles amb qui pots discrepar sobre què fer amb un moneder amb 25 euros a dins. El que cal és buscar miralls i saber-los valorar per tal que ens facin créixer com a persona. Els mitjans de comunicació tenen una petita responsabilitat en aquest tema i sempre m’ha semblat molt oportú publicar casos d’èxit o històries inspiradores. Calen més dones de Tona que tornen diners que no són seus, persones que regalen el seu temps fent voluntariat, lideratges cooperatius o competicions solidàries.Així doncs, benvingudes siguin les bones notícies, els referents positius i les bones obres sinceres i genuïnes. I per si a algú encara li havia quedat el dubte, els 25 euros es van convertir en consumicions.

Tornar els diners trobats a l'espai públic no hauria de ser un fet inèdit ni extraordinari, sinó una acció lligada a la convivència i a la vida comunitària

La bona gent