Hi ha 'problemes', com el de la seguretat, que s'aborden de forma massa reactiva. Per això no se solucionen, se centrifuguen. És com jugar a l'oca i caure a la casella de la calavera: tornes a començar

Al joc de l'oca es típic allò d'oca a oca i tiro perquè em toca. Aquestes caselles són divertides. Però n'hi ha que no. Una de les que fa més ràbia és la de la calavera, situada quan gairebé s'arriba al final. Si s'hi cau es torna a l'inici. Amb les eleccions passa una mica com amb la calavera al joc de l'oca: després de les municipals, les generals. Convocatòria, precampanya, campanya, debats, urnes i escrutini. És com un tornar a començar. Mentrestant, de les municipals del 28-M se’n pot treur alguna conclusió. La més evident és la de la baixa participació. Si hi hagués d'haver un únic guanyador segurament seria l'abstenció. Quan dies abans es publiquen enquestes sempre se sol dir que l'autèntica enquesta és l'escrutini. I no és ben bé veritat. A més dels vots, en els resultats, hi intervenen dues variables clau: la Llei Orgànica del Règim Electoral General, que marca que amb menys d'un 5% dels vots no es pot obtenir representació, i la llei De Hondt, a partir de la qual es fan els càlculs per distribuir els regidors que toquen a cada opció política en funció dels vots. És a dir, els vots són determinants, però la normativa i les matemàtiques també. Aquesta vegada s'ha vist molt clar. A les municipals del 2019, que van coincidir amb les europees encara durant l'efervescència del procés, la participació es va disparar. Això va fer que el llistó del 5% per obtenir representació se situés més amunt. Ara, en canvi, ha passat al revés. A menys participació, el llistó baixa. Els regidors, per tant, han estat més barats. Hi ha casos de partits que fa quatre anys amb més vots no van obtenir representació i ara, amb menys, sí. Les matemàtiques. Sovint no es tenen prou en compte les matemàtiques. A alguns polítics se'ls diu, com a crítica, que tot ho acaben en números. I és al revés. En realitat, tot comença en els números. Primer s'han de tenir projectes, però per dur-los a terme s'han de finançar. Durant l'últim mandat, marcat per la pandèmia, han rajat duros a cabassos. Europa ha flexibilitzat les regles financeres. Els ajuntaments han pogut gastar sense miraments. Això canviarà. L'aixeta es tornarà a tancar, els interessos han crescut com l'escuma i endeutar-se tornarà a ser una odissea. Es continuarà invertint, però el momentum ja ha passat. Tot i això, com en el joc de l'oca, hi ha debats que sempre tornen. Després d'unes eleccions i abans d'unes altres es continua parlant del problema de la seguretat. En aquest debat, i plantejat com a problema, sempre hi guanyen els mateixos. L'abordatge polític sol ser massa reactiu. No hi ha una sola solució, sinó un conjunt de solucions. Algunes, les policials, immediates, però d'altres, les autènticament transformadores -educació, cultura i esport-, amb efectes a llarg termini. Per això el problema no se soluciona, sinó que se centrifuga. És com jugar a l'oca, caure a la casella de la calavera i haver de tornar a començar. Estem entretinguts.

Hi ha 'problemes', com el de la seguretat, que s'aborden de forma massa reactiva. Per això no se solucionen, se centrifuguen. És com jugar a l'oca i caure a la casella de la calavera: tornes a començar

La calavera