La ciutat que respirem
T’has plantejat mai com el lloc on vius pot influir en la teva salut i en el teu dia a dia? Actualment, la població tendeix a concentrar-se en grans centres urbans: es preveu que el 70% de la població mundial hi visqui l’any 2050. Aquesta migració a les grans metròpolis planteja diversos reptes per als pròxims anys, entre els quals destaca el benestar de la població.
L’increment demogràfic comportarà una disminució de la qualitat ambiental en moltes zones urbanes, i aquest fenomen, sumat a una emergència climàtica cada cop més present, pot afectar significativament la qualitat de vida. L’IPCC –l’organisme científic de referència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic– adverteix que les onades de calor augmentaran a les ciutats, fet que incrementarà els episodis de contaminació i tindrà un impacte directe en la salut de les persones.
Barcelona i la seva àrea metropolitana són un exemple d’aquest procés de creixement urbà. Els efectes sobre la salut poden ser diversos: des de problemes cardiovasculars, respiratoris, metabòlics o mentals, fins a l’adopció d’hàbits de vida menys saludables i, en casos més extrems, la mort. Per tant, garantir el benestar en les futures regions densament poblades és essencial per al seu desenvolupament.
La complexitat de les ciutats i dels factors que afecten la salut poden ser molt variats. La contaminació de l’aire i l’acústica, les illes de calor, la densitat poblacional, l’escassetat d’espais verds i els episodis d’inundacions i sequeres són alguns dels factors més estudiats per la comunitat científica. Tot i que nombrosos estudis n’analitzen els efectes per separat, la realitat urbana és molt més complexa i requereix abordar tots aquests elements de manera integrada.
En aquest context, la recerca quantitativa que es desenvolupa al grup Data Analysis and Modelling (DAM) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) té com a objectiu proposar solucions als reptes actuals i futurs de la societat. El grup treballa en diferents línies d’investigació, on s’apliquen principalment models estadístics i d’intel·ligència artificial amb base analítica i criteri científic.
Relacionat amb els reptes descrits, des del DAM s’ha desenvolupat un índex que permet analitzar i localitzar les àrees d’una ciutat amb més estrès ambiental. En el cas de Barcelona, s’han identificat els principals factors ambientals que afecten la ciutat i se n’han analitzat els resultats de manera conjunta. Aquest enfocament permet localitzar les zones més vulnerables, identificar els factors de risc i quantificar-ne els impactes. Les àrees més afectades se situen sobretot al centre de Barcelona, on la contaminació de l’aire hi té un pes clau. Els punts més impactats es concentren en zones dels districtes de l’Eixample, Sant Martí, Sants-Montjuïc i Nou Barris.
Aquest índex no només permet determinar les zones amb un impacte elevat per a la salut humana a causa de l’exposició ambiental, sinó que també pot combinar-se amb indicadors de vulnerabilitat social. D’aquesta manera, s’amplia la capacitat de detectar quines zones i quins col·lectius són més sensibles als riscos ambientals. Així, les polítiques urbanes poden identificar amb més precisió les àrees més vulnerables i orientar-hi els recursos de forma més eficient, amb l’objectiu que es pugui avançar cap a un entorn urbà més equitatiu i compromès amb la justícia climàtica. En aquest sentit, mesures com les superilles o les zones de baixes emissions han esdevingut les actuacions més visibles dutes a terme fins ara.
En aquest marc, les dades esdevenen un element clau per entendre com els factors ambientals i socials estan distribuïts a escala espacial. Tot i això, si només s’observen a ull nu, sense un tractament previ, molts patrons poden passar desapercebuts. Per això és molt important utilitzar eines d’anàlisi –com, per exemple, models estadístics– que permetin combinar aquestes dades i detectar-ne les dinàmiques. El seu tractament i anàlisi han de permetre convertir-les en informació útil per a la societat.
La incorporació del component espacial en el tractament i l’anàlisi de les dades permet millorar-ne significativament el rendiment i la capacitat explicativa. Tal com va formular Waldo R. Tobler, a la seva primera llei de la geografia: “Tot està relacionat amb tot, però les coses properes estan més relacionades que les llunyanes.” Per tant, considerar la variable espacial permet incorporar una dimensió que fins fa relativament poc no era possible analitzar amb la precisió actual. D’aquesta manera, els estudis científics poden aprofundir i ampliar la comprensió dels resultats.
* És graduat en Biologia per la UVic-UCC i màster en Gestió i Aplicació d’Informació Geogràfica per la Universitat d’Utrecht. És doctorand i investigador al grup Data Analysis and Modelling (DAM), professor associat de la UVic-UCC i emprenedor