"Els països amb més responsabilitat són uns, i els països que reben les conseqüències negatives amb major intensitat en són uns altres"

La crisi mediambiental de la qual fa tants anys que ens alerten els experts és una realitat més palpable des de cada cop més indrets, com també ho és el fet que cada vegada hi ha més persones en situació d’exclusió social. Com bé ens indicava el papa Francesc en la seva encíclica Laudato si’, “no hi ha dues crisis separades, una ambiental i una altra social, sinó només una sola i complexa crisi socioambiental”. I aquesta gran crisi social i ambiental té uns impactes molt diferenciats que fan augmentar la desigualtat entre rics i pobres, persones incloses i excloses de la societat en tots els nivells.

De manera molt resumida, els experts ens indiquen que el canvi climàtic genera un augment de les temperatures globals i que això es tradueix en unes condicions més extremes en forma d’inundacions, sequeres, tempestes, etc. Això té un impacte en l’escassetat de l’aigua i dels aliments, agreujant la inseguretat alimentària de les poblacions dependents de l’agricultura de subsistència i dificultant l’accés als aliments de les comunitats més vulnerables en tot el món, que no podran assumir l’increment dels preus. Al seu torn, això impacta en la salut, sobretot dels infants i adolescents d’aquestes comunitats, que amb un empitjorament de la seva nutrició acaben reduint les seves oportunitats educatives i laborals. Finalment, això també suposa un risc en la pèrdua de patrimoni i d’identitat cultural de molts llocs emblemàtics, afectats per danys irreparables. A més a més, la pèrdua de la biodiversitat fa més febles els ecosistemes, on la vida, la cultura, la família, la societat i la política hi són presents. Perquè les àrees de desenvolupament humà i mediambiental es relacionen de manera recíproca (1). Ens trobem, doncs, que hi ha comunitats de persones que resideixen en els llocs on es produeixen els desastres naturals, i que acostumen a ser les comunitats més pobres, que no disposen dels recursos necessaris per prevenir-se i per protegir-se. I cada cop veiem més persones desplaçades en mobilitat forçosa per fugir de les conseqüències d’aquests desastres naturals, que no són precisament ben acollides als països que les reben.

Pel que fa al cas concret de Catalunya i d’Espanya, la crisi mediambiental implica uns estius cada cop més càlids i uns hiverns més durs, així com una acceleració del procés de desertificació i augment dels incendis. I sobretot, un greu problema de l’aigua, que es pot resumir en el fet que n’hi ha poca, amb un empitjorament de la seva qualitat i amb una gestió deficient. A això s’hi afegeix la contaminació de l’aire característica de les grans ciutats i zones industrials i la pèrdua de biodiversitat abans esmentada.

Però les desigualtats no es donen només en els impactes de les conseqüències de la crisi, sinó també en l’acumulació de responsabilitats, on els països més desenvolupats, i dins d’aquests, els sectors socials amb majors ingressos, han tingut un paper més intens en el deteriorament del planeta. De fet, gairebé es pot dir que els països amb més responsabilitat són uns, i els països que reben les conseqüències negatives amb major intensitat en són uns altres, cosa que dificulta la cerca de solucions en l’àmbit intergovernamental i global. S’hi afegeix una dificultat més: la divergència existent entre els canvis inexorables que s’estan produint a escala planetària i la percepció que tenim que la nostra acció individual és tan petita que té un impacte nul en tot això. Per això continuem marxant de vacances en avió, comprant productes envasats amb un excés de plàstics o comprant roba de marca sense voler tenir en compte la seva responsabilitat social i ambiental.

Per tant, ens cal acollir l’ecologia integral com un procés comunitari que ens impulsi a canviar el nostre estil de vida i a buscar la reducció de les desigualtats socials com a única forma de garantir la nostra supervivència i la nostra humanitat.

(1) Vegeu el model ecològic del desenvolupament humà i els estudis de Hawley (1944), així com les explicacions que se’n fan al número 15 de la revista Documentación Social [documentacionsocial.es].