La contaminació de l’aire
Avui he rebut un article mèdic per revisar. Un article científic, molt recent. Basat en dades de Catalunya. Evidència científica ferma. Amb dades i resultats clars. D’aquells articles que triguen a arribar, perquè la ciència, per evidenciar dades, necessita temps. Es tracta d’un article que analitza la relació entre l’exposició a llarg termini a la contaminació de l’aire i les infeccions respiratòries baixes (pneumònies, etc.), en un grup d’adults a Catalunya (Universitat catalana, investigadors catalans i europeus). En resumiré les conclusions:
-L’exposició a la contaminació ambiental durant llarg temps està associada a les hospitalitzacions per IRB (és a dir, de bronquis i pulmons) en adults, inclosa la grip i la pneumònia.
-Els individus de més de 65 anys, amb hipertensió arterial i sexe masculí s’ha vist que són els més vulnerables a aquest fet.
-L’exposició perllongada a la contaminació atmosfèrica es va associar a un augment del 8% en hospitalitzacions per diòxid de nitrogen (NO2), 10% per PM2,5, 5% per PM10 i 18% per ozó troposfèric (O3).
-Reduir l’exposició a llarg termini de la contaminació de l’aire podria disminuir les hospitalitzacions per infeccions respiratòries greus, beneficiant particularment els grups vulnerables.
Hi ha d’altres articles mèdics recents que ja evidencien una relació entre l’augment de mortalitat cardiovascular (ictus cerebral, infart de miocardi) i l’augment de contaminació ambiental per partícules PM2,5. En aquest sentit, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) afirma que l’aire contaminat és responsable del 25% del total de morts per malaltia cardíaca i el 24% de les morts prematures per ictus al món.
Altres estudis relacionen un augment d’ingressos de pacients en edat pediàtrica a la comarca d’Osona, l’endemà d’haver patit un repunt de contaminació a la comarca.
Aproximadament un 33% dels casos d’asma infantil a Europa poden atribuir-se a la contaminació atmosfèrica. Si s’acomplissin els nivells mínims d’alguns contaminants atmosfèrics (PM2,5, NO2), Europa podria evitar més de 200.000 casos d’asma infantil a l’any.
Però la conclusió última de tots aquests estudis és que cal informar i treballar conjuntament per reduir la contaminació de l’aire a Osona. I ho hem de fer ja.
Des de fa un temps, l’aire que respirem a la Plana de Vic presenta alts nivells de contaminació. Per molts factors, com l’orografia mateixa. Pel canvi climàtic, però sobretot per l’acció humana.
A l’hivern, les partícules sòlides que provenen de les indústries, combustió de calderes de gasoil o biomassa, cremes agrícoles i trànsit de vehicles. La inversió tèrmica fa la resta. A l’estiu, arriba l’O3 de l’àrea metropolitana de Barcelona per l’estret del riu Congost. I com a tercer element, l’amoníac que ve dels purins de la ramaderia, quan es troba amb altres gasos (òxid de nitrogen o òxids de sofre), genera PM2,5.
Sobre la contaminació, cal que tothom estigui informat. La situació actual és crítica, però no catastròfica. Però cal tenir clar que la crisi climàtica és també una crisi sanitària.
Molt aviat es farà públic el darrer Pla de Qualitat de l’Aire a Osona. Cal conèixer-lo, valorar-lo i tirar-lo endavant amb recursos humans i econòmics específics pel mateix pla. Hem d’apostar per aquelles propostes valentes que volen capgirar una situació que ara pel que fa a la salut ens és molt adversa. Necessitem polítics que reconeguin la situació no només amb paraules, que s’enfrontin al problema i als interessos socioeconòmics que poden ser un fre. Necessitem, més que mai, ser una ciutadania crítica, una societat madura que exigeix tenir millor aire per respirar. Perquè tenim dret a respirar sense emmalaltir. I això ens porta a la participació conjunta en aquelles accions, individuals, petites, quotidianes i eficients que s’ha demostrat que poden contribuir a reduir la contaminació.
Des d’Osona Respira treballem, entre altres coses, per ser un pont. Ens endinsem en dades de mesures dels contaminants en els diferents punts de la comarca. Contrastem, divulguem, aglutinem propostes, i les donem a conèixer. I ens importa el que fem, perquè creiem en el que fem.
No podem passar de llarg el problema de la contaminació… Perquè la vida s’ho val, la vida amb salut i l’aire és vida.