La corrupció, res de nou
Quan va començar la corrupció en l’ésser humà? És tan antiga com la vida. Sempre ha estat per a l’enriquiment d’uns en perjudici d’altres. Perquè el diner i el poder porten inevitablement a fer-se corrupte. Podríem parlar-ne ja del Segle d’Or. Fins i tot la reialesa, que sembla que hauria de ser exemplar, ha estat, en quasi totes les èpoques, motiu d’escàndol. Ho hem vist últimament i, anant una mica enrere, ja podríem recordar Maria Cristina de Borbó-Dos Sicílies i els seus successors.
Però anem buscant com s’han mogut els corruptes en els temps que estem vivint, sense oblidar els anys del franquisme que tant la van ocultar. Els Estats Units van dubtar moltes vegades d’ajudar i col·laborar pels ajuts que Franco rebia del també corrupte i banquer Juan March.
La corrupció aquells anys no era pas menys que la d’ara. Però, compte, voler-la fer present, denunciar-la, podia resultar tan perjudicial per a qui la denunciés que ningú s’hi atrevia. Com ara, els ministres i alts càrrecs s’aprofitaven del lloc que ocupaven per enriquir-se, sense pensar mai qui perjudicaven i preparant-se el seu futur sense escrúpols. Si s’arribava a descobrir, mai es castigava. És veritat que els mitjans que hi havia feien molt difícil que arribés a coneixement de la societat.
Ser corrupte ha començat sempre des de molt avall, amb poc benefici per al corrupte però prou per ajudar-lo en l’escassetat del més elemental per a les famílies. Pensem, per exemple, en els burots. Eren els que, a les entrades de les poblacions, cobraven els lleudes, un impost als que volien entrar qualsevol producte al poble. Ho feien des d’una caseta, mísera, normalment de fusta, des d’on cobraven l’impost. Aquí començava el primer pas a una corrupció en quasi tots els pobles. La primera referència que he trobat dels burots la situa l’any 889, precisament a Vic, i van durar fins als anys seixanta del segle passat. D’aquests funcionaris se’n deien “panotes” i era fàcil subornar-los amb petites aportacions. Van destacar sobretot també acabada la Guerra Civil i, junt amb els estraperlistes, feien arribar tota classe de productes difícils de trobar al mercat interior. Però gràcies a ells moltes famílies podíem menjar el que escassejava. Recordo un mataroní que portava camions carregats de patates des de Camprodon i n’anava venent als pobles per on passava, subornant els burots. Gràcies a ell, a casa no ens van faltar mai patates i alguna cosa més.
D’aquests en podríem dir els “mini” corruptes. Però el gruix de la corrupció era entre els alts funcionaris, alts càrrecs de l’administració i fins i tot entre els militars. En grans empreses hi podíem trobar càrrecs de responsabilitat, sense fer-hi res de bo, però amb sous prou dignes i amb aportacions de personatges forasters sense que mai aparegués el seu nom. Ells podien facilitar trobar recursos per a aquelles empreses sense cap control ni d’aranzels ni duaners. Això sí, sempre amb la mà ben posada perquè no s’escapés cap sobre perdut en el seu origen pel trànsit. Sempre a remolc de grans marques. Aquests ja estaven en un altre graó de la corrupció.
Però entremig hi havia un altre grup, sense tantes pretensions, que eren els que determinaven qui guanyava i adjudicava concursos públics de més alt nivell econòmic. Igual com ara. La diferència era que es basaven en una il·legalitat presumptament legal, obrint totes les ofertes en públic. Però sense gaire control. Els corruptors sabien molt bé com havien de triar els corruptes perquè la seva oferta es manipulés de manera molt discreta perquè fos l’adjudicatària. En aquest punt m’agradaria preguntar: quants comandaments intermedis d’empreses poden recordar els sobres amb diners en efectiu que havien repartit? La discreció era el més important i els feia incontrolables. Potser algun pot recordar que la seva oferta era només un paper en blanc perquè el corrupte s’ocupés d’emplenar. Tot i que parlo en temps passat, avui suposo que encara tot és igual.
És evident que sense corruptors no hi hauria corruptes. Llavors la pregunta pot ser: per què aquells que alguna vegada han corromput funcionaris se’ls continuen donant opcions de seguir presentant-se a altres concursos i seguir corrompent? La resposta em sembla molt fàcil: perquè l’administració no té prou força per enfrontar-se a aquestes grans empreses, que són les que els guarden un racó ben remunerat que els manté al poder i, quan es vegin obligats a deixar la política, sempre tindran un bon lloc. Sense anar gaire lluny, només cal mirar com van entrar alguns en política i com n’han sortit. No parlo només pels que, per la seva formació, tenen dret a ocupar llocs en els governs. No, no, jo diria que fins a l’últim, sense més formació que ser un “trepa”, confia en una bona jubilació.