"Tenim un repte important: afavorir models sostenibles al medi rural de la comarca d'Osona i replicable a tot el territori català"

La societat canvia i les tendències de consum i perfils de consumidors no en són cap excepció. Al mateix temps, el sector primari cada vegada s’està polaritzant més; explotacions ramaderes grans seguint el sistema d’integració d’animals o explotacions més petites i invertint en diversificació. Per altra banda, el sector primari té un repte sobre la taula que és la recerca de talent amb formació perquè puguin liderar i prendre el relleu de les explotacions ramaderes existents, en què al capdavant hi ha persones que estimen la terra però ja els toca jubilar-se. I un dels reptes és aportar un valor afegit addicional al sector per tal que sigui una palanca d’atracció i manteniment del talent, de la mà de la innovació. I és en aquest punt que apareixen projectes innovadors, sostenibles i adaptats a les tendències de mercat i emmarcats en la bioeconomia. Un cas d’exemple és la cria i producció d’insectes com a font de proteïna per a l’alimentació humana i/o animal. Potser ens sona estrany el concepte, però molts països ja en consumeixen i el seu ús és habitual. És veritat que cal trencar una frontera cultural important per poder introduir aquest tipus d’alimentació a la nostra dieta, però el primer pas és explicar en què consisteixen els sistemes productius i disposar de coneixements per poder escollir els aliments que consumim. Però què vol dir que el sistema és sostenible i enfocat a la bioeconomia? Doncs la resposta és rasa i clara: de l’insecte se’n pot aprofitar tot i al mateix temps pots aprofitar subproductes agroalimentaris per a l’alimentació dels mateixos insectes. Subproductes vegetals provinents de la indústria cervesera, com és el bagàs, o restes vegetals extretes dels cereals, com és el segó de blat, o fins i tot vegetals no aptes per a la venda als canals convencionals, poden ser part de l’alimentació d’aquests insectes. Per altra banda, el frass (excrements orgànics barrejats amb el substrat) pot ser un fertilitzant molt interessant gràcies a l’aportació de quitina provinent de l’exoesquelet dels insectes i també perquè la seva aplicació és neta i no provoca problemes d’olors. I ja per rematar, es pot aprofitar la proteïna provinent de la moltura del mateix insecte com a font de proteïna alternativa. Com es pot veure, un sistema circular molt lligat a l’entorn on es porti a terme. Així doncs, no estem dient que cal reemplaçar les explotacions ramaderes de la comarca d’Osona, sinó que es planteja un model de diversificació sostenible i atractiu per acostar els joves al món rural i oferir una oportunitat real de valor. Igual que en altres activitats innovadores, també es posen reptes sobre la taula com és l’automatització de tots aquests processos productius, o l’obtenció de coneixement per optimitzar la producció. El coneixement es podrà obtenir a partir de l’R+D i serà d’especial importància acostar el sector privat que aposta per aquest tipus d’activitats amb el sector dels centres tecnològics i universitats, que disposen de professionals altament formats oferint serveis innovadors i adaptats a la casuística de cada model productiu. En resum, tenim un repte important a treballar: afavorir models sostenibles al medi rural de la comarca d’Osona i replicable a tot el territori català, que siguin econòmicament, mediambientalment i socialment viables, i fer-ho amb tots els agents del sistema.

"Tenim un repte important: afavorir models sostenibles al medi rural de la comarca d'Osona i replicable a tot el territori català"

La cria i producció d’insectes, un sistema sostenible i emmarcat en la bioeconomia