La derrota europea de Putin i l’oportunitat de la UE
Hongria comença una nova etapa després de la derrota del ja ex primer ministre Viktor Orbán a les urnes i la victòria del nou dirigent del país, Péter Magyar, que s’imposava amb una important diferència que el legitima no només per governar, sinó també per donar un gir radical a les polítiques de l’ultraconservador Orbán.
La desfeta electoral del ja ex primer ministre no és només una derrota pel propi Viktor Órban, és també un revés a Vladímir Putin, que perd el seu gran (i sovint únic) suport dins la Unió Europea, i en menor mesura, també per Donald Trump, que havia fet explícit el seu suport al ja expresident.
La derrota d’Orbán s’ha d’entendre exclusivament en clau hongaresa, però és cert que suposa un revés important pels dirigents de Rússia i els Estats Units, a banda que una victòria per la Unió Europea i els seus líders, que veuen com cau la veu discordant dins d’Europa i pot obrir un nou camí i un front comú en el país.
No en va, Magyar es va alinear, tant en la campanya com en els primers dies com a primer ministre, com a un líder europeista, amb una clara voluntat d’apropar-se a Brussel·les, amb qui Orbán no només tenia mala relació amb Europa, sinó que tenia una política clarament contrària a la Unió, amb violacions al dret i fortes acusacions de corrupció, que hauria afavorit a les oligarquies que aguantaven el seu govern.
No és menor que el primer gest del nou primer ministre hagi estat tornar a fer onejar la bandera europea al Parlament hongarès, és tota una declaració d’intencions, que a banda, busca desbloquejar 17.000 milions d’euros de fons europeus, retinguts per Brussel·les com a resposta a les vulneracions de dret d’Orbán, un primer pas cap a una Hongria que aspira a deixar enrere els últims anys.
El major damnificat és Vladímir Putin, que perd el seu gran aliat dins Europa, aquell que intentava boicotejar les votacions europees contra Rússia, com a resposta a la invasió d’Ucraïna, als embargaments i a les sancions, a banda que suposava trencar amb la unitat dels líders europeus a favor d’Ucraïna, un punt feble en una Unió Europea que buscava també el seu lloc en el tauler geopolític actual, que avui ha perdut.
Sense Orbán, la Unió Europea té la possibilitat de tornar a tancar files respecte al suport a Ucraïna i recuperar la veu cantant en el conflicte, un lideratge molt tocat des de la tornada de Donald Trump, especialment des de l’esclat de la guerra de l’Iran, on el continent europeu s’havia vist totalment desplaçament, lluny del tauler geopolític que lideres i controlen els Estats Units, Rússia i Xina, sense que Europa tingués cap paper destacat.
En menor mesura, Trump havia mostrat el seu suport públicament a Viktor Orbán, i tot i que a priori pot semblar que ha perdut un aliat, el líder nord-americà ha anat modificant les seves aliances a Europa amb els diferents dirigents, on novament tornen a destacar les bones relacions amb el Regne Unit, principalment després de la visita de Carles III a Washington, o un intent de reconstruir ponts amb Giorgia Meloni, tot i que de moment qui sembla que no recupera la bona sintonia amb els Estats Units és Emmanuel Macron, i encara menys Pedro Sánchez, que ha fet bandera de l’antitrumpisme.
És el moment i l’oportunitat d’Europa i la Unió Europea, per definir novament el seu full de ruta, buscar una veu i un lideratge amb més democràcia, drets i llibertats, amb unes Institucions modernes i properes a la ciutadania, i un lideratge amb un grau més elevat de legitimitat, tant moral com popular, en el que el Vell Continent pugui tornar a demostrar que vol ocupar un lloc a la taula de la geopolítica global.
No serà un camí breu ni senzill, però sense Orbán Europa té una possibilitat d’intentar liderar el seu propi futur, començant per reprendre el lideratge en la guerra d’Ucraïna i fent escoltar la seva veu, convertint un cop més en un actor principal en el món del segle XXI, tot i que encara té punts calents que tocarà afrontar en algun moment, com és Transnístria, l’últim reducte europeu prorús o el tracte a regions i moviments com els de Catalunya, on el respecte al dret i a la democràcia ha brillat per la seva absència.
Si la democràcia va néixer a Europa de la mà de Grècia és el moment pel Vell Continent de tornar a ser rellevant, amb més democràcia i més drets i llibertats, elements claus pels quals va néixer la Unió Europea a banda de l’economia ara ja fa molts anys, per la qual cosa ha arribat el moment que Europa decideixi què vol ser de gran, i pot fer-ho sense veus discordants com les de Viktor Orbán.