És molt greu que una nena pugui ser presumptament captada i violada mentre estava sota la tutela de la institució, o que hi hagi acusació d’inflar els costos de l’entitat

La DGAIA ja no existeix, després de les diferents polèmiques que envolten la institució el govern va donar un cop de timó i va convertir la Direcció General d’Atenció a la Infància i la Adolescència en la nova Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i Adolescència, unes noves sigles que costaran més de pronunciar.

Evidentment que el que ha pogut passar a la DGAIA no acaba amb un simple canvi de nom i un rentat de cara, estem parlant d’una de les institucions de cura de les persones més importants de la Generalitat de Catalunya que durant anys havia aconseguit el respecte de la societat catalana i que, enmig d’escàndols i acusacions, ha vist com aquesta confiança quedava esmicolada.

Aquesta nova entitat tindrà les capacitats de contractació i de gestió econòmica molt més restringides que l’antiga DGAIA, uns canvis que no haurien d’afectar a l’eficiència de la institució ni tampoc a la valoració de les persones cap a ella, però la seva aplicació és encara un misteri.

Un simple canvi de nom i de sigles no farà recuperar el respecte i la confiança que s’han perdut, per aquest motiu el govern (i també la oposició) tenen el deure d’aclarir davant de tota la ciutadania què ha pogut passar i fins a quin punt són certes les acusacions que hi ha sobre la DGAIA, depurant totes les responsabilitats que facin falta fins que aquesta institució recuperi l’honorabilitat perduda.

És molt greu que una nena pugui ser presumptament captada i violada mentre estava sota la tutela de la institució, o que hi hagi acusació d’inflar els costos de l’entitat, les seves subvencions i subsidis i que aquests fossin falsos o no repercutissin a la societat que havien de protegir; com també convé aclarir qui va donar aquestes instruccions i, encara més greu, qui tot i saber-ho, van treballar per tapar-ho.

No ajuda gens a la infància i l’adolescència, dos col·lectius que convé protegir i tenir-ne cura, que l’entitat que hauria de vetllar pels seus interessos i, dels més desvalguts, tingui acusacions de possibles corrupcions i deixadesa de funcions com deixava entreveure l’oficina antifrau, o les acusacions de treballadors de la DGAIA denunciant opacitat i certes subvencions inflades a qui no prestava el servei, acusacions molt greus que han sortit a la premsa aquest darrer mes i que convé confirmar, aclarir, i per sobre de tot, depurar.

Una societat que vulgui pensar en el benestar de les seves persones, en el seu futur i, per tant, en el sector més desprotegit de la infància i l’adolescència no es pot permetre la mínima ombra de dubte en una institució tant important i de tant prestigi com aquesta, pel que és un acte de responsabilitat arribar fins a fons de totes aquestes qüestions i que es porti als seus responsables davant de la justícia. 

Existeix un risc molt alt de desafecció, no només cap a aquesta institució sinó també cap al propi departament de drets socials i al govern de la Generalitat de Catalunya que convé preservar, pel bé de les institucions governamentals com també pel bé del país.

Catalunya no es pot permetre el luxe de perdre la DGAIA com a entitat referent en la protecció de la infància i l’adolescència, perquè justament aquestes acusacions que ara coneixem són tot el contrari als valors que aquesta institució havia de defensar per ajudar als més desfavorits, sigui quin sigui el nom i les funcions de la nova entitat.