Què es destaca més, un gol o una bona aturada? Qui cobra més, un davanter o un porter? I així podríem anar seguint la lletania de greuges

Sempre he pensat que per fer de porter, i especialment en el cas del futbol, cal ser d’una pasta molt diferent. Si diuen que hi ha herois sense capa, ells ens deuen ser uns. Els porters ho tenen tot en contra. Si un davanter falla un gol cantat o un defensa fa un mal rebuig no li donarem massa importància. Però ai si un porter falla. Perquè si falla un jugador de camp poden passar moltes coses, però si qui falla és un porter el més probable és que allò acabi en gol.

Què es destaca més, un gol o una bona aturada? Cal que respongui? Qui cobra més, un davanter o un porter? I així podríem anar seguint la lletania de greuges. I el més important. Un defensa moltes vegades pot jugar en qualsevol posició de la defensa o de qualsevol altra part del camp. I el mateix li pot passar a un migcampista o un davanter.

Però, i un porter? Res, o titular o a la banqueta. Faig aquestes reflexions pensant en dos porters osonencs, dos Arnaus. Arnau Rafús va debutar fa uns dies com a titular a Primera Divisió amb el Valladolid. I Arnau Tenas dissabte es va proclamar campió de lliga a França amb el PSG. Dues alegries, sens dubte, però especialment en el cas de Tenas agredolces. Porta ja dues temporades a l’equip francès però ben poc que juga. És dolent? No. És porter.