La fira del Lluçanès
Qualsevol foraster que un 28 de setembre circuli per la carretera que va de Sant Quirze de Besora a Prats de Lluçanès, prop del trencant del santuari dels Munts, es preguntarà què hi fa tota aquella gentada i aquella aglomeració de vehicles en els camps adjacents. I segurament després d’explicar-li que es tracta de la Fira de l’Hostal del Vilar, seguirà sense entendre-ho massa. Perquè de fires i mercats multitudinaris n’hi ha força, la majoria de vegades a llocs grans, de renom, i habitualment dins un nucli urbà. Però aquesta fira no reuneix cap d’aquestes premisses, i en canvi aplega anualment centenars de visitants.
Sorgida possiblement al segle XVIII, coincidint amb la baixada dels ramats de muntanya a través dels camins que connectaven les pastures d’estiu i les d’hivern, de seguida es va fer un lloc entre les que se celebraven arreu de Catalunya, i a finals del segle XIX, segons les cròniques, ja era una de les més concorregudes. Era un lloc de trobada on s’establien tractes comercials i igualment acords de caràcter personal i privat.
Els anys setanta del segle passat van representar l’inici d’una etapa de decadència, encara que malgrat les circumstàncies adverses la gent hi continuà acudint. Més endavant, un grup de veïns de Sant Agustí de Lluçanès i Sant Boi de Lluçanès es van reunir per impulsar-la altra vegada, i així el 1988 començava un nou cicle. La mostra de bestiar era testimonial però de mica en mica van aconseguir que hi anessin expositors de maquinària agrícola i ramadera i parades diverses, a més d’impulsar mostres i exhibicions per sorprendre els visitants. Sense deixar de banda els seus orígens ramaders van saber reorientar la fira amb èxit.
Potser ara a la fira ja no s’hi fan gaires tractes, perquè hi ha altres canals més adients i eficaços, però sí que és un lloc de retrobaments entre pagesos i ramaders, hereus d’aquells avantpassats que hi assistien per comprar i vendre els seus animals, que hi llogaven les pastures d’estiu, i que fins i tot hi acordaven casaments. Avui, reflex de les transformacions agràries i comercials, compta a més amb altres protagonistes i uns visitants que continuen trobant motius per anar-hi, i entre aquests alguns que simplement s’hi acosten sense plantejar-se res més, i possiblement són els que li donen aquest caràcter tan especial.
Actualment la Fira de l’Hostal del Vilar és una realitat plenament consolidada i ho és gràcies a l’esforç d’aquesta comissió que hi va saber posar uns fonaments prou sòlids i que ha aconseguit que sigui un dels punts de referència de tots els lluçanesos i un dels eixos articuladors de la comarca. I ho és també per la presència massiva dels mateixos lluçanesos, perquè s’hi respira una complicitat especial que no s’ha aconseguit en cap altre esdeveniment comarcal. Per això sovint es diu que és la gran festa major del Lluçanès. Llarga vida a la fira i a la comarca!