A Vic els dos principals projectes del proper mandat i que generen el màxim consens de tots els partits han nascut de reivindicacions veïnals

Una de les coses que té el periodisme de proximitat és el fet d’estar en permanent contacte amb la gent que et llegeix al diari, et veu per televisió o t’escolta per la ràdio. A aquest candidat no el vas apretar tant o a aquest altre no li vas treure aquest tema a l’entrevista, m’han comentat els últims dies persones pel carrer o esmorzant al bar. És fantàstic. I hi ha també qui et fa encàrrecs d’articles com aquest que em va fer en Santi aquesta setmana. “Ara que comencen les obres de la nova biblioteca que es farà al solar de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil hauries d’explicar el que ningú diu: que serà una realitat gràcies als veïns”. Té raó. Aquest espai ha estat un descampat durant gairebé 30 anys, des de l’atemptat d’ETA el maig de 1991. Posteriorment es va reconvertir en un aparcament provisional, que ha durat fins ara. L’any 2007, en plena bombolla immobiliària, en lloc de destinar-lo a equipaments per a un barri densament poblat com és el Remei, l’Ajuntament va tenir la brillant idea de posar el solar a la venda perquè algun promotor hi aixequés un o dos blocs de pisos. Com si no hi hagués prou pisos al barri. Amb els diners de la venda s’havia de pagar una part dels 35 milions d’euros –5 dels quals per l’aparcament– que va acabar costant el gran equipament cultural de la ciutat, L’Atlàntida. Una setantena de veïns del Remei reunits a l’escola de La Sínia en el marc d’un procés de participació ciutadana exigit en el Pla de barris –els ajuntaments com el de Vic tenen regidories de participació ciutadana des de l’any 1979 però no n’han fet ús fins que se’ls ha obligat a consultar els veïns– van fer una reivindicació unànime a un Josep M. Vila d’Abadal que feia pocs mesos que havia aterrat de Barcelona per fer d’alcalde de Vic i salvar els mobles a Unió. No volien més pisos, volien un equipament com una biblioteca. Dotze anys després s’hi posarà la primera pedra. Per cert, també és de justícia reconèixer que pocs mesos abans, uns altres veïns van iniciar una campanya en contra de l’enderroc dels edificis situats arran del riu Mèder que havien acollit les històriques fàbriques de pell. Hi havia un projecte també per fer-hi pisos. Ara, també dotze anys després, el conjunt d’edificis és patrimoni protegit i en les properes setmanes es formalitzarà la compra de dues adoberies per part de l’Ajuntament. Els dos principals projectes del proper mandat i que generen el màxim consens de tots els partits han nascut de reivindicacions veïnals.

A Vic els dos principals projectes del proper mandat i que generen el màxim consens de tots els partits han nascut de reivindicacions veïnals

La força dels veïns