És un autèntic repte per no decebre les necessitats urgents d’un col·lectiu històricament molt estigmatitzat, en què un dels punts sensibles, així i tot, ni de lluny l’únic, podrien ser treball o habitatge

Fa uns dies el govern de la Generalitat anunciava l’inici a tràmit de la futura llei trans* catalana i s’emplaçava a fer la consulta pública prèvia per recollir les demandes de les persones trans* així com del teixit associatiu. Val a dir que aquesta iniciativa parteix del que disposa la llei d’igualtat de tracte i no discriminació aprovada en la passada legislatura al Parlament de Catalunya. En la seva part dispositiva novena sobre el canvi de nom i reconeixement del sexe de les persones transgènere deia: “El govern ha d’aprovar en el termini de dotze mesos un avantprojecte de llei sobre el canvi de nom i el reconeixement del sexe de les persones transgènere, basant-se en recomanacions internacionals com la Resolució 2018 (2015) de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa.” Per tal de situar el lector cal comentar que, afortunadament, a Catalunya ja disposem de tot un seguit de protocols en diferents àmbits vers les persones trans* dels quals el més destacable és el model de salut. També cal tenir present les lleis ja existents com la Llei 11/2014, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. També la Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no discriminació, que esdevé cabdal també per impulsar la futura llei trans* catalana. L’articulat d’aquestes lleis donen molt de joc per incorporar-hi aquells punts on ja es legisla amb qüestions pròpiament trans* i que de segur podran ser objecte de millores. La necessitat d’incorporar a la legislació catalana una llei específica trans* es justifica per si mateixa perquè tots els protocols ja existents i el nou pla d’inserció laboral per a les persones trans* puguin ampliar-ne els efectes, els objectius i les finalitats disposant d’un format de text amb rang de llei. Per altra banda, avui dia no disposem d’una eina ambiciosa que garanteixi amb prou contundència la seguretat jurídica més àmplia, efectiva i real possible del reconeixement i protecció dels drets de les persones trans* a Catalunya. Les lleis ja existents, recentment aprovades al Parlament, són un bon punt de partida per la garantia i l’assoliment de totes aquelles reivindicacions que no sempre han estat escoltades i que ara, per fi, podran ser recollides en una llei específica per a totes les persones trans* de Catalunya (incloses les persones immigrades), tenint en compte totes i cada una de les diversitats que conformen aquest col·lectiu. La cara B de la futura llei està en l’escull d’haver de legislar sota el límit de les competències de l’Estatut de Catalunya perquè no pot fer la modificació registral i menció de nom i sexe (gènere) i quedem subrogats a les disposicions avui dia de la llei Zapatero del 2007 amb la seva modificació del 2008. Pel que fa a l’avantprojecte de llei LGTBI i trans al Congrés dels Diputats, com que encara no està ni de lluny resolta la seva tramitació parlamentària hi ha molts dubtes de com i en què quedarà. Aquest fet és ja de per si un primer handicap importantíssim, ja que l’autodeterminació de gènere continuarà estant com està al registre, és a dir, no reconegut, i aquesta sí que és una de les reivindicacions no negociables del col·lectiu trans*. La incorporació de les identitats N/B i el reconeixement dels seus drets no hauria de suposar cap entrebanc donada la configuració i representativitat política que va sortir de les últimes eleccions al Parlament, i que contrasta, i molt, amb el que ens trobem al Congrés dels Diputats ara com ara. Vull recordar que el Congrés va tirar enrere una proposició de llei trans* molt consensuada que s’havia registrat i admès a tràmit en primera instància per diferents grups polítics com ara ERC, Junts i la CUP, però que l’abstenció del PSOE va evitar la continuació del seu tràmit parlamentari. Els àmbits en què haurà de tenir incidència la futura llei trans* catalana a grans trets són: salut, treball, ensenyament, serveis socials, justícia i esports. I comptant que totes les àrees que gestiona cadascuna de les conselleries ha de poder-hi incidir malgrat les limitacions de competències. És un autèntic repte per no decebre les necessitats urgents d’un col·lectiu històricament molt estigmatitzat, en què un dels punts sensibles, així i tot, ni de lluny l’únic, podrien ser treball o habitatge. Un altre punt serà com es regularà la reparació històrica sobre el reconeixement de la injustícia patida per les persones transsexuals. És una qüestió que segur que impactarà de ple en una part de població trans* amb una incidència en les persones grans i d’edat avançada que cal poder atendre i resoldre. Més enllà del debat que el fet d’atendre aquestes demandes del col·lectiu trans* que ben segur generarà a la nostra societat, la convocatòria presentada pel govern de la Generalitat suposa una autèntica oportunitat perquè les persones trans* tinguem per fi la nostra pròpia llei, que ara com ara se’ns nega per part del gobierno de l’Estat espanyol. És també una oportunitat tan històrica com ho va ser l’elaboració, tramitació i aprovació en el seu moment de la Llei 11/2014 per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

És un autèntic repte per no decebre les necessitats urgents d’un col·lectiu històricament molt estigmatitzat, en què un dels punts sensibles, així i tot, ni de lluny l’únic, podrien ser treball o habitatge

La futura llei trans* de Catalunya