Els mateixos que ens van fer creure que un món globalitzat era millor, que el teletreball ens afavoria i que la conciliació era tancar-nos a casa a les 6 de la tarda, són els que ens diuen ara que el futur depèn de tenir més repartidors d'Amazon

L’N-260 entre Sant Joan de les Abadesses i Ripoll és una carretera que hauria de fer amb els ulls tancats de tantes vegades com la transito al cap de l’any. Un dels avantatges de l’horari d’estiu que tant menystenen aquells que preferirien assimilar-nos als europeus, però que, en canvi, han estat unes Ventafocs inoperants a l’hora de portar-nos a la independència, és que a quarts de 9 del vespre encara hi ha prou claror per evitar envestir o ser envestits per la fauna que es veu obligada a passar per l’asfalt per manca de passos naturals que no han previst els benvolguts enginyers de camins. Les granotes hi són habituals cada vegada que hi ha un ruixat, tant a l’estiu com a l’hivern, gràcies a la proximitat del riu Ter o de les rieres i torrents que hi desemboquen. Però també els senglars o cabirols, que sovint són víctimes –juntament amb la carrosseria d’algun cotxe– d’atropellaments. Cada cop que baixo de Sant Joan ho faig sentint la ràdio. Els ulls ben atents a la carretera, accionant les llargues quan no em ve cap cotxe de cara. Les orelles i el cervell processen el que surt dels altaveus. Els dilluns tinc la sort que a La Veu de Sant Joan encara hi emeten el Vampiresados, un programa musical d’un ripollès que de vegades fins i tot em cau bé, i que malgrat haver-se ofert diverses vegades a EL 9 FM els osonencs no tenen possibilitat de sentir si no és a través de l’iVoox. La resta de la setmana poso Catalunya Ràdio, que a aquella hora fa el Tot Costa. Si hi parlen de motociclisme o automobilisme, que són dos esports que en realitat no són esports sinó elitisme de la pitjor estofa, canvio d’emissora. La setmana passada, un butlletí informatiu explicava la voluntat de la Unió Europea perquè els joves a partir de 17 anys ja puguin obtenir la llicència de conduir vehicles acompanyats per un adult amb experiència. El locutor ho raonava per la necessitat de tenir transportistes de cara al futur. I vaig pensar que el locutor tenia raó, però que la resta del món anem ben equivocats. Els alumnes de tercer d’ESO de Sant Joan han reivindicat a través d’una campanya que els vilatans comprin al municipi, remarcant la importància del comerç. No fa gaire anys els pobles i ciutats eren plens de botigues. Ara és cada cop més complicat de trobar-ne. Preferim comprar per internet –on sempre ho trobarem tot més barat– creient que ens estalviem uns euros quan adquirim unes vambes, una ampolla de whisky o un inflable amb forma d’unicorn. I mentre ens omplim la boca de feminisme, d’antifeixisme o d’ecologisme, no dubtem a carregar-nos els oficis, els serveis i el teixit social, que llavors trobem a faltar quan ja no existeixen. Les pantalles ens han abduït fins a tal punt que avantposem les escorrialles de la nostra butxaca a la vida dels nostres pobles. Hi ha municipis de milers d’habitants on aviat serà impossible comprar EL 9 NOU perquè no quedaran quioscos o llibreries on fer-ho. Aleshores si tenim sort que algú fotografia la web i ho replica pel puto WhatsApp, potser sabrem què diu l’Espuny o en Palomar. I si no, tal dia farà un any, que tal com anem, directes al desastre, tampoc deu ser tan transcendent. Perquè els mateixos que ens van fer creure que un món globalitzat era millor, que el teletreball ens afavoria i que la conciliació familiar consistia a tancar-nos a casa a les 6 de la tarda, són els que ens diuen ara que el futur depèn de tenir més transportistes i repartidors d’Amazon com sigui possible. Llavors no us estranyi que la gent voti el que vota.

Els mateixos que ens van fer creure que un món globalitzat era millor, que el teletreball ens afavoria i que la conciliació era tancar-nos a casa a les 6 de la tarda, són els que ens diuen ara que el futur depèn de tenir més repartidors d'Amazon

La gent, allò que sent, allò que vota