L’atractiu cultural i la disponibilitat d’habitatge han afavorit el creixement actual de la ciutat, sostingut per lligams històrics amb la UVic i amb petits gratacels locals com el Vic-2

Vic ha superat el llindar dels 50.000 habitants. Des d’un punt de vista històric, em pregunto què representa haver assolit aquesta considerable xifra rodona? Per què hi hem arribat? Què aporta avui la història a una ciutat així de gran? La història ens serveix per interpretar el Vic actual. En tractar d’història i Vic, és inevitable esmentar una obra de referència obligada com és La ciutat de Vic i la seva història, d’Eduard Junyent. En la introducció del llibre, l’autor presenta un panorama d’evolucions constants, on els “lligams històrics” expliquen els processos que configuren la ciutat. Cronològicament, aquest llibre de síntesi històrica va ser publicat el 1976. Eren els anys setanta, una dècada durant la qual es conforma el Vic del present. Fa cinquanta anys van aparèixer molts dels elements que expliquen el seu creixement i desenvolupament, fins a convertir Vic en una de les grans ciutats de la Catalunya interior. La magnitud demogràfica d’una ciutat depèn de diversos factors. Entre aquests, a Vic n’hi ha un de cultural, que la distingeix d’altres poblacions. Un altre element destacat és en el tipus d’habitatge i la seva disponibilitat. Em fixaré només en aquests dos. Vic compta amb un important teixit cultural i educatiu, ve de lluny, però s’ha consolidat en les darreres dècades. Vic té una pes cultural proporcionalment més gran que ciutats que multipliquen per dos, tres o quatre el seu nombre d’habitants. Amb una desena de llibreries, entre generalistes i especialitzades, la ciutat supera de tros la mitjana estatal de 6,2 llibreries per cada 100.000 habitants. Un indicador de l’extensió cultural de Vic. Sens dubte, la cultura és un dels atractius que ha afavorit el creixement de la seva població. A la dècada dels setanta, l’any 1977 es va crear l’Escola de Mestres d’Osona, la llavor de l’actual Universitat de Vic. Certament, disposar d’una universitat és un element distintiu del creixement poblacional de la ciutat, paral·lel al seu dinamisme cultural, social i econòmic. En un exercici d’ucronia, us podeu imaginar què seria de Vic sense universitat. La disponibilitat d’habitatge ha fet possible l’augment demogràfic. A la dècada dels anys setanta, a Vic es van construir els petits gratacels locals de Sánchez-Arjona (1972), Hàbitat Catalunya (1974), Plaça d’Osona (1978) i Vic-2 (1979). Uns grans blocs de pisos que responen a un model urbanístic de creixement vertical. Uns edificis que, amb alguna excepció, han acollit nombrosa població provinent de diverses onades migratòries. La població immigrada, molta de la qual treballa fora del municipi, ha trobat habitatge disponible a la ciutat i l’ha fet créixer en gran manera. Donar a conèixer la història d’aquests pisos i els seus habitants és un element d’inclusió i cohesió social. Un pas en aquesta direcció és la Ruta del Nen, impulsada el 2018 per associacions de veïns, resultat d’un procés participatiu. Disponible en línia, és la història de sis barris del sud de la ciutat, que explica en 30 punts el seu creixement urbà, educació, religió, cultura, art, lleure i esport. Una història per crear vincles positius en uns barris amb signes de segregació urbana. Compartir la història, aquest és el gran repte a assolir, després d’investigar-la. La deslocalització i tancament de la indústria de la pell a Vic, en el passat el gran motor econòmic de la ciutat, no ha provocat un creixement en habitants, més aviat n’ha restat. La història de les adoberies s’ha escrit des de diversos punts de vista. Comptem amb alguna biografia, la història del gremi i de les empreses. També s’ha fet un treball participatiu de memòria històrica, arran de la rehabilitació de part de les adoberies. Aquest 2025, Marc Barnolas publica una obra sobre el moviment social que va evitar l’enderrocament de les adoberies històriques. Un llibre de crònica assaig, autoeditat i pagat a través de micromecenatge. Una nova manera d’escriure la història de Vic, sorgida des d’una base popular. Començava l’article fent referència a un clàssic de la historiografia vigatana, acabo amb el llibre més recent de la història actual de la ciutat. Vic té una història marcada en les darreres dècades per un creixement demogràfic constant, afavorit per l’existència d’un determinat tipus d’habitatge a la ciutat, també per la cultura i la Universitat de Vic. Ara i en el futur, la història de Vic ha de formar identitat col·lectiva i crear cohesió social, dues de les millors aportacions que pot fer la història a la ciutat, el Vic de més de 50.000 habitants.

L’atractiu cultural i la disponibilitat d’habitatge han afavorit el creixement actual de la ciutat, sostingut per lligams històrics amb la UVic i amb petits gratacels locals com el Vic-2

La història actual de Vic