En el passat les persones eren ignorants bàsicament perquè la informació circulava amb comptagotes. Ara, paradoxalment, el desconeixement s'ha multiplicat perquè rebem massa dades

El millor eslògan per al futur que ens espera fa temps que es va inventar i si Donald Trump fos una mica més llegit ja se l’hauria apropiat: “La guerra és pau, la llibertat és esclavatge, la ignorància és força”. En realitat són les tres màximes del Partit (el Sociang) que governa el món projectat per George Orwell a 1984. Una societat supeditada al Gran Germà, una mena d’ídol suprem que tot ho veu i tot ho controla a través de la Policia del Pensament i on bona part de les persones viuen en la pobresa i l’apatia més absoluta. Aquest lema presideix la façana del Ministeri de la Veritat, un edifici de formigó imponent a l’interior del qual es reescriu la història en funció de les necessitats del poder, s’esborra el passat o es modifiquen les notícies segons convingui. Si l’escriptor anglès aixequés el cap es faria creus dels seus dots premonitoris perquè, si no és que algun meteorit ens ho impedeixi, tard o d’hora hi acabarem arribant. A diferència d’altres períodes de la humanitat, actualment practicar la ignorància (conscientment o inconscientment, activament o passivament) no penalitza, ben al contrari. És allò que Isaac Asimov explicava el 1980 en un article publicat al Newsweek Magazine, en el qual criticava l’auge de l’antiintel·lectualisme alimentat per la creença que viure en una democràcia significa que “la meva ignorància és tan vàlida com el teu coneixement”. Partint d’aquesta falsa premissa i gràcies als algoritmes de les xarxes socials, avui en dia fàcilment ens podem topar de nassos, sense desitjar-ho, amb algun il·lustrat que ens vulgui convèncer que la Terra és plana o que les vacunes les ha inventat el Diable; que la covid i la pandèmia que se’n va derivar no van existir mai (o si més no es van exagerar), o que l’Holocaust i el genocidi que es va perpetrar durant la Segona Guerra Mundial no són reals. De negacionistes del canvi climàtic n’hi ha un bon grapat, així com de seguidors de tota mena de teories conspiranoiques (amb les vacunes ens injecten un microxip per controlar-nos, els ocells en realitat són drons dels governs que ens vigilen o la clàssica hipòtesi que el rastre que deixen els avions al cel són substàncies químiques que serveixen per escampar malalties, controlar el clima o ves a saber què). El catàleg és llarg i variat. Una autèntica fantasia. El filòsof Ferran Saez Mateu explica en el seu darrer llibre, Presència d’una absència, que “les idees, les dades, les teories elaborades, passen a ser més aviat una cosa desitjable o bé rebutjable –en cap cas, però, una cosa vertadera o falsa– en funció de les nostres expectatives vitals, del nostre estat d’ànim, de les nostres emocions”. Vivim en un món on coexisteixen “les coses-certes-però-desagradables amb les coses-falses-però emocionalment-satisfactòries”. El prestigi del raonament científic va a la baixa. De la ignorància se’n parla a favor i en contra des de temps immemorials; l’època preislàmica, per exemple, ja era coneguda pels parlants d’àrab com l’era de la ignorància (al-Jahiliyya). El tema dona tant de si que fins i tot Peter Burke n’ha escrit una història global, molt recomanable, publicada per l’editorial Arcàdia. Aquest historiador destaca que si bé en el passat les persones eren ignorants bàsicament perquè la informació circulava amb comptagotes, ara, paradoxalment, el desconeixement s’ha multiplicat perquè rebem massa dades i no tenim ni temps ni capacitats per processar-les i destriar el que és veritat del que no ho és. “Col·lectivament la humanitat sap més que abans, però individualment no sabem més que els nostres predecessors.” L’aparició de nous sabers, diu Burke, ha comportat per força noves ignoràncies. És impossible estar al cas de tot, és evident. El problema s’agreuja quan la falta de coneixements es manifesta per part dels que ens governen. Llavors el que podria ser un simple despropòsit es converteix en un autèntic perill.

En el passat les persones eren ignorants bàsicament perquè la informació circulava amb comptagotes. Ara, paradoxalment, el desconeixement s'ha multiplicat perquè rebem massa dades

La ignorància és força