Els 70 anys d'ara no tenen res a veure amb els dels nostres avis i àvies. Ara, als 70, queda prou vida al davant

Que el debat sobre la immortalitat ens arribi de Putin sorprèn. I espanta. L’home més encarcarat ens ha sorprès aquesta setmana, sorprenentment desencarcarat, en una conversa captada per un micròfon indiscret entre Putin i el president xinès, Xi Jinping, a Pequín abans de la desfilada militar per commemorar el final de la Segona Guerra Mundial. Per si no l’heu vist, retrat del moment: Putin, Xi Jinping i el líder de Corea del Nord, Kim Jong-un, encapçalen una gran comitiva. Caminen i xerren. No sabem el context de la conversa però un micròfon infal·lible la capta. Xi Jinping diu: “Abans, la gent rarament vivia més de 70 anys, però ara a aquesta edat encara s’és un nen”. Putin respon: “Els òrgans humans poden trasplantar-se contínuament. Com més es viu, més jove s’és. Fins i tot, podem arribar a la immortalitat”. I Xi Jinping ho remata: “Hi ha qui prediu que aquest segle els humans podrem viure fins a 150 anys”. És cert que els 70 anys d’ara no tenen res a veure amb els 70 anys dels nostres avis i àvies. Tenien dificultats per arribar-hi i si hi arribaven i els vam arribar a conèixer, el record és, majoritàriament, el d’uns ancians. Ara, no. Als 70, queda prou vida al davant. Hi ha qui, fins i tot, fa maratons. Una minoria, sí. Però molta gent té una vida altament activa. L’esperança de vida s’ha allargat moltíssim. A Catalunya, ara és de 83 anys. Però a finals d’aquest segle s’arribarà als 150 anys? Que ho diguin els científics, és clar. Els he escoltat, aquests dies. Són prou clars. Diuen que hi ha teories que diuen que els humans no podrem passar dels 120-130. Per tant, els 150 anys, ara mateix, són fora d’aquest marge, si no és que la medicina troba uns fàrmacs que puguin aturar el procés d’envelliment. I hi ha un problema. Expliquen que encara que arribi el dia que puguem canviar tots els òrgans del nostre cos i puguem posar pegats mecànics o òrgans biònics, la qual cosa encara és ciència-ficció, hi ha un límit: el cervell. I és que el cervell som nosaltres, la nostra personalitat i tot allò que sabem. A hores d’ara, és impossible poder transferir tot el que hi ha dins a un cervell nou. I el més interessant del que diuen: la voluntat última de la ciència no és fer-nos eterns sinó millorar la qualitat de la nostra vida mentre la vivim. Que puguem arribar a 80 o 100 anys com si en tinguéssim 40 o 50: fent esport i sense massa dolors variats. I els científics que hi treballen comparteixen una por: que personatges com aquests puguin aprofitar qualsevol dels avenços científics per perpetuar-se en el poder. Quina por! I quin desastre!

Els 70 anys d'ara no tenen res a veure amb els dels nostres avis i àvies. Ara, als 70, queda prou vida al davant

La immortalitat