El 9 Nou | 17:16
Opinió

El debat sobre la desaparició de la superfície agrària i l’abandonament del territori només sura a l’opinió pública quan hi ha grans incendis forestals

La importància de preservar el sòl agrari

Catalunya té una superfície de 3,2 milions d’hectàrees i d’aquestes, el 64% són massa forestal. Tot i que som el segon clúster agroalimentari d’Europa, poc més del 20% del territori pot ser considerat terres de conreu. Les comarques barcelonines, on viu gran part de la població de Catalunya i han patit una important pressió urbanística, sobretot a finals del segle passat, han perdut el 42% de les terres de conreu en les últimes sis dècades. A Osona, tot i que la xifra no és tan elevada i de fet és la comarca barcelonina on menys se n’ha perdut, sí que cal reflexionar. Des de l’any 1956 fins ara s’ha perdut el 23% de terreny agrícola que hi havia a la comarca. Desapareix cada any de mitjana 136,9 hectàrees, l’equivalent a gairebé 190 camps de futbol, de superfície agrària per passar a ser espai urbanitzat o forestal. El debat sobre la desaparició de la superfície agrària i l’abandonament del territori només sura a l’opinió pública quan hi ha grans incendis forestals. Després tothom s’adona dels efectes de la desaparició del sector primari. Però la importància de mantenir les terres de conreu va molt més enllà. En primer lloc, per les projeccions que es fan de creixement de la població mundial en general, i la de Catalunya en concret, obligarà a incrementar la producció i la productivitat agrària. En segon lloc, perquè hi ha una evident correlació entre l’activitat agrària i la fixació de la població al territori. És important mantenir Catalunya demogràficament equilibrada i això només es pot aconseguir, en part, fent viables les explotacions agràries. Però és que a més la pèrdua de sòl productiu comporta la destrucció d’un bé limitat i escàs perquè costa molts anys que aquest s’acabi formant i alguns experts consideren, fins i tot, que no és un recurs renovable, tal com recull el preàmbul de la llei catalana. Per això és important que tothom entengui que l’espai agrari natural i l’entorn rural són béns d’interès general.

Exemples com el d’Ordina a Ripoll, una de les últimes planes sense urbanitzar del municipi, i que l’actual equip de govern s’obre a la possibilitat de modificar el pla general per preservar-lo, van en aquest sentit. S’havia planificat instal·lar-hi des d’un polígon fins a una estació ferroviària intermodal. Ara i gràcies també a la pressió veïnal s’obre la porta a blindar-lo com un espai agrícola del municipi.