L'R3 és una línia que fa anys que funciona malament, amb una inversió ridícula i una gran fluïdesa de gent que són els que paguem dia rere dia

Fa pocs dies, Renfe i en concret la línia R3 que va de l’Hospitalet de Llobregat a Puigcerdà ens va donar un motiu més per parlar-ne. Una incompetència més i el pitjor de tot és que ja no ens sorprèn perquè ja ens hi hem acostumat. Un tren d’aquesta línia es va aturar dins d’un túnel entre Ripoll i Manlleu per manca d’alimentació elèctrica i la vintena de passatgers que hi viatjaven van haver de ser evacuats pels bombers. Fins aquí, tot bé. Era un problema tècnic i es preveia una solució ràpida ja que quan els passatgers van baixar del comboi, ja es van trobar un autocar que els portaria al seu destí. No obstant això, ja sabem que la línia R3 està plena d’avaries, embussos i problemes que fan que qualsevol viatge acabi sent una odissea. Aquests mateixos passatgers, quan es dirigien amb autocar al destí, es van trobar que arribant a Ribes de Freser el maquinista els va comunicar que havia acabat la seva jornada laboral i no arribaria al destí final. Segurament aquest conductor no en tenia cap culpa, ja que ell seguia la normativa de la companyia ferroviària, però el que és vertaderament insòlit és aquesta poca planificació i aquesta sensació que res està previst. Que el nostre temps, el dels passatgers, no importa. No ve d’una més. Si aquesta línia funcionés bé, amb un cert ordre i cada dia no hi hagués alguna avaria a comentar, no passaria res. Podríem entendre que hi ha hagut un problema i estan en vies de solucionar-ho, però no és així. Quan encara vivia a la comarca, durant uns quants anys vaig agafar aquesta línia de tren per fer el trajecte Sant Quirze de Besora-Vic. Era estrany el dia que tot anava bé, perquè ja era una norma que cada dia el tren arribava tard. Dos minuts, cinc, deu, trenta… i ho vam normalitzar. De fet, jo era de les que arribava cada dia deu minuts abans a l’estació perquè ja preveia que si no perdria el tren. És una línia que fa molts anys que funciona malament, amb una inversió ridícula i una gran fluïdesa de gent que són els que ho paguem dia rere dia. És una vergonya que els que manen se’n riguin de la seva pròpia incompetència i, sobretot, del nostre temps. Perquè sí, el temps que perdem no és gratuït. Tot aquest temps que ens fan perdre ens roba diners, desgast mental i molta energia. Ara no l’utilitzo tant com abans, però algun cap de setmana torno a agafar el tren amb la meva filla per anar a veure la família. Sempre que faig aquest trajecte, intento mentalitzar-me i anar amb la pau mental necessària per afrontar el que m’espera, sigui el que sigui, però admeto que fa unes setmanes Renfe em va sorprendre amb una altra aventura. Era divendres. 15.30h de la tarda. Feia mesos que sempre agafava aquest tren i a la mateixa hora. A l’hora de pujar, havia de demanar ajuda per pujar el cotxet on hi anava la meva filla (un altre dia parlem de la poca generositat i empatia que té la gent quan et veu acompanyada d’un infant), però un cop a dalt teníem espai per maniobrar i asseure’ns. Fa unes setmanes, no només no ens vam ni poder asseure sinó que quan vam pujar al tren, no us exagero si hi havia una cinquantena de persones dretes més totes les que pujàvem a l’estació de Sants. La meva filla evidentment no va poder sortir del cotxet perquè no teníem espai ni per moure’l. Així vam estar durant una hora i mitja. Noranta minuts en què seixanta o setanta persones anàvem dretes, incòmodes i on no ens podíem ni moure. Alguns afortunats van poder seure, però es veu que les persones grans o els infants no tenen aquest privilegi. Aquest cap de setmana torno a agafar el tren. Quina aventura m’esperarà?

L'R3 és una línia que fa anys que funciona malament, amb una inversió ridícula i una gran fluïdesa de gent que són els que paguem dia rere dia

La incompetència any rere any