"Han mort 66.000 persones, passa’m el pollastre si us plau”

“S’ha mort la mama, passa’m el pollastre.” És la indiferència màxima, com la d’en Meursault, el protagonista de la novel·la L’estrany, d’Albert Camus, que assisteix al funeral de la seva mare sense mostrar cap mena de tristesa ni sentiment de dol. Tot li és igual en un món hostil i cruel. Viu al marge de la vida, deixant-se portar en una rutina perpètua.

La xifra de víctimes mortals a Gaza pels atacs d’Israel ja supera les 66.000 persones, però podria arribar a 90.000 si es tenen en compte també les morts indirectes per la fam i la manca d’atenció sanitària. I, malgrat tot, continuem fent la nostra vida amb normalitat, amb les nostres preocupacions quotidianes. Sembla que tant ens faci.

La provocadora frase que encapçala aquest article la utilitza Joan Garcia del Muro en un dels capítols del llibre Els convidats de pedra (Eumo, 2025), un assaig sobre l’auge de la indiferència, un tema que està de màxima actualitat. La indiferència té molts factors que la condicionen, com recorda Garcia del Muro: és més fàcil compadir el dolor d’algú que considerem dels nostres que els que veiem com a estrangers (recordeu l’allau de solidaritat amb el poble ucraïnès i que no vam veure igual amb els que perdien la vida creuant el Mediterrani?), la futilitat (el problema és tan gran que facis el que faci no canviarà res) o també la dilució en la massa (com que ningú fa res jo tampoc). I mentrestant tots anem fent, com en Meursault: “Han mort 66.000 persones, passa’m el pollastre si us plau”.