La globalització empobreix les classes mitjanes-baixes

Vivim en un temps molt canviant. La globalització ha fet que es deixés de produir a Europa i que la Xina, el Pakistan, Corea del Sud, Taiwan o el Japó, entre d’altres, es convertissin en una gran fàbrica que abasteix bona part del món. Produeixen molt més barat. Això ha fet que moltes indústries compressin en aquests països bona part del que abans produïen a la seva pròpia empresa i que, per tant, s’hagin convertit més en comercials que no pas en fabricants. Aquí la mà d’obra és més cara. En un país de serveis de qualitat com el nostre, en sanitat, ensenyament o benestar, existeixen uns costos que es financen a través dels impostos. Per exemple, una persona que cobri 1.250 euros nets –una mica més del salari mínim interprofessional–, a l’empresari n’hi costa 2.400. Això fa que sigui més barat produir a fora. Quan aquests altres països van produint també van aprenent, van introduint modificacions i van millorant. Per tant, pot haver-hi un estalvi de costos però es perd coneixement pel sol fet de produir en un altre lloc. Això és fàcil de veure al nostre entorn immediat. A les fàbriques tèxtils, per exemple, hi havia persones que arreglaven les màquines i que, amb el coneixement adquirit, es van acabar convertint en empresaris. Tenim el cas de la família Mataró de Centelles, que fan ordidors i plegadors; en altres pobles es fan altres productes, fet que propicia que aquestes indústries tinguin un valor afegit. A Centelles també hi ha una pelleria, de les poques que queden, la Doma, que s’han especialitzat a fer productes de molt alta qualitat. Són potents: de les dues o tres grans indústries que hi ha d’aquest sector a Europa. A Torelló, també trobem Tesem, que va començar el 1985 amb un petit taller de la mà de Joan Aligué i el seu cunyat i que s’ha convertit en una gran empresa que fabrica productes tecnològics de qualitat a l’entorn de la bellesa. O Roquet, de Tona. Inicialment eren uns ferrers, el fill va estudiar de pèrit mecànic i juntament amb un company de Centelles van veure que un pagès havia comprat un tractor anglès que tenia un hidràulic. Aleshores van parlar amb el propietari del tractor per veure com estaven fets els hidràulics i a partir d’aquí van començar a fabricar-ne. Per tant, van començar fent hidràulics d’una manera artesana i casolana i com a taller de reparació, i es van convertir en una gran indústria que té quatre centres de producció (a Vic, Roda, Tona i Centelles) que exporta hidràulics als Estats Units i a tots els països importants. Casos semblants serien Madel, que va començar com un taller i després es va especialitzar en aparells d’aire i és un referent industrial molt important; Girbau, una empresa de maquinària com rentadores, màquines d’assecar i de planxar, que va començar com un taller i ara és una indústria puntera a escala mundial, o Tarradellas, que va començar fent fuets i ara fa diversos productes alimentaris, en especial pizzes, essent un referent en el sector alimentari a l’Estat. Tot i aquests exemples, la major part de producció es fa en altres països convertint-se la majoria d’empreses d’aquí en comercials. Això fa que es depengui en excés de la producció d’altres països, que inicialment eren dels que en dèiem subdesenvolupats i que ara, el cas de la Xina per exemple, ja és una potència i està fent pols amb el primer país del món, els Estats Units. En el cas de les indústries tèxtils, el coneixement s’ha anat perdent i ara si algú tingués els diners i volgués fer una indústria com la d’Estabanell seria impossible poder-la posar en funcionament, perquè no hi ha gent especialista en el tint, en l’encolat... Dins la filatura no hi ha gent per fer anar les contínues o els ordidors, difícilment trobaríem una persona que sabés torçar fil i col·locar-lo per poder teixir, i així podríem anar anomenant feines que eren oficis i que deixen d’existir perquè ningú ho sap fer. I si hi ha algú, és gent gran i ja jubilada. El temps no passa en va i adquirir el coneixement de qualsevol activitat industrial vol un procés molt llarg i, en canvi, tancar una indústria es fa d’un dia per l’altre. Ens adonem que, tot i que encara hi ha indústria, i estem en una comarca com Osona que l’ha mantinguda, les grans indústries dels sectors més importants a la comarca com eren el tèxtil i la pell han quedat diluïdes a quasi res. Sectors importants com el tèxtil i la pell han quedat diluïts en gairebé res; cal preservar la indústria i tornar a produir al nostre país Però si Europa vol continuar essent el que és, una primera potència en molts àmbits, haurà de tirar enrere i tornar a fer les produccions industrials perquè, tot i que sigui més car, els beneficis de tenir la tecnologia són infinitament superiors. La Xina i altres països com el Pakistan, Corea del Sud o el Vietnam fan tot tipus de productes, alguns del món tèxtil i altres de qualsevol índole. Així per exemple, el fabricant més important de xips és Taiwan, mentre que a Europa quasi no hi ha fabricació d’aquest producte essencial avui dia pel desenvolupament tecnològic. També hi ha un element a tenir molt en compte, que és que la Xina va tenir la pesta porcina i aquí ens vam convertir en un gran exportador de porc, però un cop han anat solucionant aquest problema, actualment solament un 20% del que exportàvem allà és el que mantenim. Un altre element important que és el de les plaques fotovoltaiques, que hem desistit a fabricar-les. Austràlia és un gran fabricant, la Xina i els EUA també, mentre que nosaltres no ho som i ara que volem convertir el 50% de l’energia en fotovoltaica i eòlica hem de comprar les plaques a algun d’aquests països, fet que podríem ser uns fabricants perquè la tecnologia hi és i el coneixement també. Tot i així, evidentment hi ha una part important que ens hem anat posant al dia com és l’adaptació a tot el sector tecnològic. I això ha creat evidentment nous oficis i noves perspectives de treball d’empreses importants com Seidor, una consultora tecnològica de serveis de ciberseguretat i de software, o Alvic, que s’ha convertit en el subministrament tecnològic de les gasolineres. En conjunt, però, la globalització empobreix les classes mitjanes-baixes de casa nostra. S’ha de buscar una solució que ens permeti recuperar aquestes classes mitjanes i tot el que comporta culturalment, perquè tenen un pes importantíssim en el món cultural i del treball. En les circumstàncies actuals és quan es veu que tenir un sector industrial és molt important, que en un moment que hi ha una forta inflació i que les matèries primeres estan molt altes fa que necessàriament s’ha de buscar un pacte entre diferents sectors empresarials, sindicals i econòmics per poder sortir al millor possible d’aquesta situació.

La globalització empobreix les classes mitjanes-baixes

La indústria com a motor econòmic