Laia Abril, artista i fotògrafa, ha investigat com afecta a les dones no tenir accés a un avortament en condicions

“A Nova York s’acaba d’aprovar una llei que permet l’avortament després del naixement.” La frase és d’Adolfo Suárez Illana, número 2 del PP per Madrid, pronunciada fa pocs dies en una entrevista. Potser l’haureu llegit dues vegades per si no l’heu entès bé; l’heu entès perfectament: diu que a Nova York han legalitzat l’assassinat de nadons. Òbviament és una mentida. I és igual que rectifiqués unes hores després, perquè l’aberració ja està propagada. L’avortament, aquell dret amb el qual els homes rics es permeten mentir i mercadejar electoralment. L’avortament, aquella llei que els homes rics amenacen de tombar amb la seguretat que mai, mai, no els afectarà. Emboliquen amb retòrica catòlica i moralitzant el que és classisme i hipocresia: ells tenen metge privat i bitllet a primera per anar on calgui. La involució política que viu Espanya pot fer perillar drets socials assolits després d’anys de lluites col·lectives i patiments individuals. La llei de l’avortament és una d’aquelles que pendulen frívolament en funció dels governs al poder. A Espanya la reforma data tot just del 2010 i el 2013 el ministre Gallardón ja pretenia amputar-la. L’anterior era del 1985 i abans l’avortament estava prohibit i castigat. No existia? És clar que sí, senzillament es practicava en clandestinitat i amb alts riscos per a la vida i la salut de la dona. Exactament tal com està passant a la majoria de països del món –on hi ha dones que es rebenten la placenta amb el ganxo d’un penjador o que es prenen un còctel molotov de pastilles per desprendre’s del fetus– sense que ompli ni un titular de premsa. És l’art el que m’obre aquesta finestra just en el moment en què el debat social està candent, aquí i als Estats Units. L’artista i fotògrafa Laia Abril ha investigat com afecta a les dones no tenir accés a un avortament en condicions, i ho exposa a la sala Foto Colectania de Barcelona: 47.000 persones moren a l’any al món per aquesta causa i els estralls psicològics i físics són incomptables. També a Europa. En països de forta tradició catòlica, com Polònia, està tan limitat que existeix un mercat negre de pastilles i viatges. A Itàlia, els metges es declaren objectors de consciència i obstaculitzen el procés. A Irlanda té el mateix dret a viure el fetus que la gestant. A la dona se l’estigmatitza i se la tortura per poder exercir el dret a decidir sobre el seu cos i el seu futur. ¿Ha de demostrar que està disposada a morir abans que tenir un fill indesitjat o amb malformacions greus? La realitat mostra que ningú es pren l’avortament a la lleugera; donar la major autonomia personal és el més just, el més segur i el menys dolorós. Al dret a l’avortament li girem la cara fins que el necessitem. Defensem-lo ara que encara podem.

Laia Abril, artista i fotògrafa, ha investigat com afecta a les dones no tenir accés a un avortament en condicions

La llei del penjador