Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

La lluita incansable per oferir oportunitats a tothom

La Dolors Mariné, que era filla de Cassà de la Selva i s’havia traslladat a viure a Vic per raons laborals del seu marit, va esdevenir, amb els anys, una figura clau en la història de Sant Tomàs

El passat dia de Reis ens va deixar Dolors Mariné i Figueras, gerent de l’Associació Sant Tomàs entre el 1971 i el 2003. La Dolors, que era filla de Cassà de la Selva i s’havia traslladat a viure a Vic per raons laborals del seu marit, va esdevenir, amb els anys, una figura clau en la història de la nostra entitat.

Quan la Dolors es va incorporar a la gerència, l’Associació Sant Tomàs era molt jove; tot just havia nascut a finals del 1966 amb l’objectiu d’obrir una escola d’educació especial a la comarca d’Osona. En poc més de tres anys, l’escola havia passat dels nou alumnes inicials a tenir-ne una cinquantena i l’entitat necessitava un professional de la gestió econòmica i administrativa. I aquesta persona va ser la Dolors.

Al capdavant d’aquestes responsabilitats va impulsar el contacte amb l’Associació d’Homes d’Empresa, amb qui la nostra entitat va organitzar i desenvolupar amb tant d’èxit la campanya de recollida de fons per adquirir la finca de Sant Tomàs a Calldetenes. Es van realitzar més de 100 visites a empreses i unes 12.000 visites casa per casa arreu de la comarca gràcies a la col·laboració de més d’un miler de persones. Es van acabar recaptant 18 milions de pessetes, el doble de l’objectiu, que van servir per comprar la finca i el monestir de Sant Tomàs i posar-hi en funcionament la nova escola.

Va ser la Dolors qui, en una època en què quasi tot estava per fer per a les persones amb discapacitat de la comarca, va treballar de forma incansable perquè les administracions financessin els projectes necessaris perquè aquestes persones i les seves famílies tinguessin oportunitats i una millor qualitat de vida. Van ser temps d’il·lusió però també d’angoixa per les dificultats econòmiques.

Malgrat això, durant els anys que la Dolors va ser al capdavant de la gestió de Sant Tomàs, es va posar en funcionament la major part dels serveis que avui en dia s’han consolidat a la nostra entitat: el 1974 va obrir el Centre Ocupacional (o els Tallers, com se’n deien); el 1980 va engegar el CDIAP Tris Tras; el 1981, el Club d’esport i lleure, el Club CAR, que era independent, es va incorporar a Sant Tomàs; el 1987 va obrir el CET Tac Osona; el 1992, el Servei de Treball amb Suport Eina; el 1995, el Servei d’Habitatge Clarella, i el 1999, la Residència Riudeperes.

Des que va començar la seva tasca a Sant Tomàs, la Dolors va saber unir i buscar fórmules de consens entre visions i maneres de fer diferents. Això va fer que fos una persona molt apreciada entre els professionals i les famílies. Les entitats les fan les persones i Sant Tomàs ha tingut en la Dolors una de les persones més importants de la seva història.

Durant els 32 anys com a gerent, la Dolors mai va deixar de lluitar pel que creia just i necessari. Quan el 2003 vaig rebre el seu testimoni assumint la responsabilitat de la gerència, vaig ser molt conscient del majúscul repte al qual m’enfrontava. L’entitat havia crescut molt els darrers anys, però les necessitats de les persones continuaven i continuen creixent a dia d’avui. Per això abans i ara cal un gran compromís i molt de treball per donar-hi resposta.

La Fundació Sant Tomàs s’ha convertit en una entitat important per la comarca: atén a més de 2.000 persones, hi treballem més de 800 persones (de les quals 300 amb discapacitat) i té un munt de projectes que només tenen un objectiu, respondre als reptes actuals de les persones que atenem.
Les persones passem però les institucions consolidades, com la nostra, és necessari que perdurin. La Dolors hi va posar molt de la seva part perquè això sigui així. Per part meva, voldria que qui rebi el meu testimoni vegi, com a mi em va passar, que el seu antecessor va ser un gran exemple.

Per la Dolors, ser la gerent de Sant Tomàs sempre va ser molt més que una feina, la seva dedicació va transcendir la d’una professional per esdevenir la d’una persona amb una trajectòria vital d’implicació, solidaritat i compromís. Representa, doncs, per nosaltres, un símbol de la lluita col·lectiva per una societat millor que inclogui totes les persones.

Gràcies, Dolors, per haver sigut una part tan important de Sant Tomàs.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Està d’acord que a França no deixin jugar Djokovic a Roland Garros si no està vacunat?

En aquesta enquesta han votat 1025 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.