Amb la meva filla m'adono que estic revivint la meva infància: comptar els dies per fer cagar el tió, perquè s'acabés l'escola i perquè els Reis ens portessin allò que havíem demanat

S’acosten les festes nadalenques i a casa estem vivint aquest Nadal amb moltíssima màgia i il·lusió. L’any passat, la petita de la casa era massa menuda com per gaudir-ho i aquest any tot és molt especial. Us he de reconèixer que el meu esperit nadalenc no sempre ha sigut gaire extraordinari. De fet, vaig passar per una època en què aquestes festes no em representaven. Mirava al meu voltant –i a la societat– i veia que semblava que durant aquests dies no hi havia cabuda per a la tristesa i l’apatia. Tot estava envoltat d’un simbolisme de felicitat extrema, i també hem de ser conscients que per a moltes famílies aquestes dates són sinònim de tristesa i de recordar aquelles persones que ja no hi són. De parar la taula, però comprovar que hi ha alguna cadira buida i això fa mal, molt mal. No obstant això, ara que soc mare torno a tenir la il·lusió que tenia quan era petita. Torno a ser una nena, amb aquella màgia tan característica dels nens i nenes, que tot ho veuen net i pur. Sense cap filtre que ho pugui esborrar o fer-ho una mica més melancòlic. Amb la meva filla, m’adono que estic revivint la meva infància. M’observo als meus 5-6 anys i em veig comptant els dies per fer cagar el tió, perquè s’acabés l’escola i perquè els Reis ens portessin allò que amb el meu germà havíem demanat. M’he vist reflectida en la meva filla però, alhora, he observat que aquesta il·lusió de Nadal no ens ha de fer caure en el consumisme extrem. Perquè sí, és molt fàcil caure-hi. Com a mare, no vull ensenyar a la meva filla que pot demanar joguines i més joguines i que sempre li portaran allò que ella demana. Com a pares i família, també hem de saber posar límits –i que difícil és!–. Penso que és important que els nens també entenguin que, sovint, recordem amb més facilitats les experiències que hem viscut com a família que no tots els regals materials que puguem tenir. En general, a la societat, hi ha un excés de regals als nens i nenes i no només per les festes de Nadal. Sants, aniversaris i qualsevol excusa és bona per comprar-los coses que moltes vegades ni tan sols necessiten. Com podem saber si un nen o nena té més coses de les que realment necessita? Quan veiem que té tantes joguines que no sap ni quina agafar o, també, quan es cansa ràpidament de tot. Quan la vida els passa massa ràpid, com a nosaltres, com als adults. Quan era petita, a casa teníem pocs regals i en cap moment vaig sentir que em faltés alguna cosa. Ara, ho valoro moltíssim i vull que la meva filla vegi que no sempre podem tenir tot el que volem. Si hi reflexionem, ens adonarem que aquesta abundància que ens envolta (Black Friday, rebaixes, ofertes tirades de preu, etc.) fa que ens despistem del que és important i que acabem comprant per inèrcia. La pròxima vegada que vulguis comprar una cosa –a tu o als teus fills– que no sigui una necessitat bàsica, pregunta’t: realment, necessito comprar això? Segurament t’adonaràs que és una cosa més a tenir. Un detall material més que et servirà de poc i que pots viure perfectament sense. De petita, quan em vaig adonar que allò que jo creia que era real i màgic no ho era tant com jo pensava, em vaig enfadar. Per mi, era com si m’haguessin decebut i durant molt de temps vaig tenir una relació menys bonica amb aquestes festes de Nadal. Però ara que soc mare, visc aquesta màgia tan o més que la meva filla, perquè la màgia hi és sempre. Tinguis dos anys, vuit o trenta. Perquè aquesta màgia no s’oblida. La portes sempre a dins. Perquè tots portem un nen o una nena dins nostre.

Amb la meva filla m'adono que estic revivint la meva infància: comptar els dies per fer cagar el tió, perquè s'acabés l'escola i perquè els Reis ens portessin allò que havíem demanat

La màgia de Nadal