L’aparició de la bella Elizabeth Taylor va revolucionar la població i la gent dels voltants, que volien veure de prop el glamur d’una actriu famosa, experta a trencar cors i matrimonis, tot i que a Begur va venir amb el seu flamant nou marit Eddie Fisher

Era nit de Cap d’Any, serena i estrellada, anàvem abrigats fins a les dents i feia un aire glaçat, que es ficava al moll dels ossos. La nostra amiga Anna es va posar l’abric de visó, heretat de l’àvia, i que sols el lluïa alguna vegada, per anar al Liceu. Passàvem uns dies a l’Empordà i ens va motivar pujar a Begur a escoltar les campanades de l’església de Sant Pere, a les 12 en punt de la nit. No hi havia ni una ànima enlloc, ni cap ràdio ni TV, tot tancat. Ningú! Soledat total i, després dels petons i les abraçades rituals, vam obrir el capó del cotxe on hi havia el cava ben fred, la coca de pinyons, la llonganissa de Vic, i en una safata antiga hi vam posar les copes de cristall tallat i els tovallons de fil, amb sanefa d’or. Va ser una nit de Cap d’Any diferent i elegant que recordaré sempre, tot i enyorar la temperatura estiuenca. Abandonàrem la població en direcció a una discoteca de moda, vora mar, amb la pretensió d’esperar la sortida del primer raig de sol del nou any. I vam aconseguir-ho i amb la nova llum sorgí l’esperança i la mar era més blava, a Begur. És estiu i toquen les 12 de la nit, a l’església de Sant Pere de Begur. Després d’un dia xafogós de platja i sol radiant, els carrers i la plaça són plens de residents barcelonins i turistes, la majoria amb roba lleugera de cotó que els cobreix la pell morena, colrada pel sol. Un sopar càlid en una terrassa amb vistes: bon pernil, peixets de morralla, formatges i vi. Als bars a vessar de gent i amb la música a tot drap, hi prenguérem els darrers gintònics, fins que la nit va refrescar i gairebé assolíem la temperatura desitjada tot l’any. Ens trobàvem en un promontori voltat de mar i de les cales més conegudes de la costa i sota el castell de Begur il·luminat com un far de nit, i la lluna nedant dins l’aigua, vermella com una magrana. I De sobte, el darrer estiu, em va passar pel cap. És el títol de la pel·lícula que es va rodar a Begur l’any 1959, protagonitzada pel trio cinematogràfic de moda: Elizabeth Taylor, Katharine Hepburn i Montgomery Clift, enamorats de la Costa Brava i Hollywood que va convertir Cap Sa Sal i l’Hostal de la Gavina de S’Agaró en espais exclusius dedicats a les estrelles, acompanyants, directors, tècnics i mànagers del món del cinema. Joseph L. Mankiewicz, director del film, va trobar els llocs ideals per aconseguir l’atmosfera inquietant i pertorbada d’uns personatges torturats per moments de bogeria i problemes d’identitat sexual. La part antiga de Begur, els edificis històrics, les cases dels indians i les vuit cales d’aigua cristal·lina van ser l’escenari perfecte per a la història que el director Mankiewicz volia explicar, convertint en pel·lícula el guió, explosiu i morbós, de l’escriptor Tennessee Williams: De sobte, el darrer estiu. La Costa Brava encara no figurava al mapa de les platges de moda, com la francesa Costa Blava o la Riviera italiana. L’aparició de la bella Elizabeth Taylor passejant per Begur va revolucionar la població i la gent dels voltants, que volien veure de prop el glamur d’una actriu famosa, experta a trencar cors i matrimonis, tot i que a Begur va venir amb el seu flamant nou marit Eddie Fisher. La Costa Brava era un escenari desitjat als anys cinquanta, convertint-se en una tendència per als que volien crear un cinema de text, dramàtic i molt psicològic. Potser es recordarà l’article de l’estiu passat a EL 9 NOU “Pandora”, que evocava Tossa de Mar i l’atractiva actriu Ava Gardner. També va ser escenari del gran director Orson Welles, que hi rodà Mr. Arcadin, i de Kirk Douglas i Yul Brynner a la pel•lícula El faro del fin del mundo, al Cap de Creus. Carmen Amaya, veïna de Begur, va interpretar-hi una escena de la pel·lícula Los Tarantos, dirigida per F. Rovira Beleta, i l’encant de la model i actriu Teresa Gimpera, que amb la seva presència animava els carrers de la vila. I un gran record per al fotògraf amateur del poble Josep Carreras, encara no hi havia paparazzi a l’estil d’ara, que immortalitzà amb la seva càmera Leica la història cinematogràfica d’un Begur quan tot just es desvetllava.

L’aparició de la bella Elizabeth Taylor va revolucionar la població i la gent dels voltants, que volien veure de prop el glamur d’una actriu famosa, experta a trencar cors i matrimonis, tot i que a Begur va venir amb el seu flamant nou marit Eddie Fisher

La mar era més blava, a Begur