Era nit de Cap d’Any, serena i estrellada, anàvem abrigats fins a les dents i feia un aire glaçat, que es ficava al moll dels ossos. La nostra amiga Anna es va posar l’abric de visó, heretat de l’àvia, i que sols el lluïa alguna vegada, per anar al Liceu. Passàvem uns dies a l’Empordà i ens va motivar pujar a Begur a escoltar les campanades de l’església de Sant Pere, a les 12 en punt de la nit. No hi havia ni una ànima…