És una senya d’identitat de Catalunya, un programa convertit en esdeveniment nacional que ensenya i demostra que, com va dir Josep Guardiola, si ens llevem ben d’hora, som un país imparable

El desembre, a banda de les festes de Nadal, si hi ha un esdeveniment que omple d’orgull a tota la població aquest és la Marató de TV3, un dia en el que la solidaritat, l’esforç col·lectiu i l’estima a una causa s’uneixen per recollir fons per lluitar contra una malaltia concreta.

No hi ha any en la que no es vegi com entitats i poblacions d’arreu del territori es bolquen amb la Marató i organitzen tot tipus d’activitats per recaptar fons que ajudin a la recerca mèdica o l’acompanyament a familiars i malalts, en el que és una jornada immensa de solidaritat, d’històries de superació personal i col·lectiva, que acaben amb un marcador que és o hauria de ser, l’enveja del món sencer.

Una població relativament petita com és la catalana, de gairebé 8 milions d’habitants, aconsegueix recaptar una xifra descomunal any rere any en un sol diumenge, que es destinarà a combatre una malaltia, aquest any el càncer, que poc o molt toca a absolutament tothom, una fita que no té precedents enlloc, i que quan s’ha intentat en altres llocs ha aconseguit xifres molt inferiors a les de l’esdeveniment de TV3.

A banda de les dades, la Marató és molt més que un esdeveniment solidari, convertit actualment amb una fita de país que tothom espera i en la que tota la societat es bolca, com es pot comprovar només amb el fet que cada temporada s’esgoten les places de voluntaris mesos abans, o amb l’aparició de pancartes a tots els municipis de Catalunya, esdeveniments escolars, socials, esportius o qualsevol activitat que es pugui utilitzar per sumar més xifres a una causa que tothom fa seva per un cop a l’any.

Una societat com l’actual viu massa allunyada de la realitat dels hospitals o de malalts i famílies que pateixen, i fins i tot, massa lluny de la recerca biomèdica, la seva importància, com obté finançament, o els importants avenços que comporta per tota la societat, una realitat important que durant un dia es converteix en prioritària i centra l’atenció mediàtica de tot el país.

Passaran els anys però esdeveniments com la Marató s’han de mantenir, ja que situen a absolutament tothom al mateix nivell, com a possibles destinataris d’una recerca mèdica imprescindible, o com a candidats a patir una malaltia que podria canviar-nos la vida d’avui per demà, i on, a més a més, deixa veure el millor de la nostra societat, la solidaritat de tot el país, les històries de metges, pacients i famílies, o fins i tot veure com celebritats, periodistes o qualsevol persona amb ganes de col·laborar, s’uneixen per un sol dia en pro d’una única causa, dirigint activitats que només tenen per finalitat recaptar fons per la Marató.

Pocs esdeveniment en dies on hi ha cert atabalament previ a les festes de Nadal uneixen tant com ho aconsegueix la Marató, una fita que recorda la necessitat d’una societat compromesa i solidària, que sap pensar amb la importància del col·lectiu i de la recerca, de cuidar dels uns als altres per poder seguir endavant, pensant amb la prosperitat en tots els sentits però també amb la importància de cuidar-se, de tenir una estona per veure el patiment de les persones, les seves lluites i trobar formes de poder-nos ajudar, moment on l’individualisme deixa pas a la millor versió del col·lectiu.

I segurament queden moltes coses a millorar, sobretot sobre com millorar el finançament mèdic, de la recerca o els càrrecs que han estat a l’ordre del dia aquests dies, però no s’ha d’oblidar que la Marató és sobretot un cant a la vida, a les persones i al benestar de tota la societat; on cal seguir treballant però on també es pugui demostrar l’orgull del que és molt més que un programa de televisió.

Perquè la Marató és una senya d’identitat de Catalunya, un programa convertit en esdeveniment nacional que ensenya i demostra que, com va dir Josep Guardiola, si ens llevem ben d’hora, som un país imparable, una nació solidària que dona el millor d’ella mateixa en favor d’una causa social que afecta a tothom, pensant en que el bé col·lectiu un dia pot afectar-te de manera individual, i que considera que la recerca i l’acompanyament és la base pel millor futur mèdic possible.