Ens ho exigim tot. Es demana a les mares que 'maternin' com les seves àvies, però anant a treballar com ho van fer les seves mares. I això no és Suècia

Durant uns quants anys no he pogut veure cap d’aquestes sèries còmiques que s’han posat de moda sobre la maternitat perquè prou en tenia amb l’experiència real com per reviure els tòpics (els negatius, que són els únics que tenen gràcia) a casa dels altres. Per fi, Això no és Suècia ens ha reconciliat amb el gènere, sobretot perquè la sèrie no va de la logística de les criatures sinó de les expectatives dels pares, embardissats en la lloable tasca de ser els millors pares del món. La recerca de l’ideal és tan admirable com còmica. La ficció haurà servit a una colla de pares novells per riure’s saludablement de si mateixos perquè, per a molts, això de tenir fills és un sentir-se pletòric i perdut a la vegada. Pel que he vist al meu voltant, com menys referents familiars tenen els pares i més llegeixen sobre criança, més volen pujar els fills de manera diferent del que ho van fer els seus progenitors. És natural. La majoria de noves idees estan avalades per recerques científiques i recomanades pels metges, no són capricis new age (ara penso en la importància de la lactància materna, zero sucres, fora pantalles, etcètera). També és veritat que han crescut els gurus i influencers de la maternitat que han professionalitzat el fet de ser pares a uns nivells inassumibles i fins i tot antinaturals. D’altra banda, hi deu haver tota una generació d’espectadors de certa edat que tindran la sensació que Això no és Suècia els dona la raó: els joves han anat massa lluny amb la parida de la maternitat conscient. És que només de sentir etiquetes com disciplina positiva, autoatenció, lactància a demanda, es peten de riure. Vincle! Quina manera de complicar-se la vida! Mireu el meu fill que ha sortit fet i dret menjant fuet i sense tanta tonteria woke! Ja entenc que els nous mètodes de criança poden ofendre els avis, perquè sembla que els fills els estan esmenant la plana, els sembla com un retret. Parlen des de l’experiència, però també des de la distància, sense la il·lusió del descobriment. Entre les forces del capitalisme neocon, que pressiona els pares perquè no siguin fluixos i tornin ràpid a la feina si no volen perdre l’estatus, i les forces del hippisme neocon, que ens tempten a deixar-ho tot per fer home schooling a Tavertet, segur que podem trobar un terme mitjà. Però sobretot, mirem de no jutjar les mares. Perquè avui se’ls demana que maternin com ho van fer les seves àvies (presència, pit, verdura bullida al moment) però anant a treballar com ho van fer les seves mares (és a dir, a còpia de biberons, guarderies i mètode Estivill). Ens ho exigim tot, però ho sento: això no és Suècia.

Ens ho exigim tot. Es demana a les mares que 'maternin' com les seves àvies, però anant a treballar com ho van fer les seves mares. I això no és Suècia

La maternitat: tothom opina