La màxima que ens assegurava que “amb molt d’esforç, constància i sacrifici quan sigueu grans podreu complir els vostres somnis” ha resultat ser d’una falsedat insultant

L’ingrés de Pablo Hasél al Centre Penitenciari de Ponent ha sigut l’espurna que ha fet esclatar un problema col·lectiu de gran magnitud. I no em refereixo a la defensa del dret fonamental a la llibertat d’expressió, ni tampoc als embats reformistes contra un sistema que és percebut com a corrupte i arbitrari fins al moll de l’os. No. La qüestió que vull exposar s’ha menystingut des que van manifestar-se’n els primers símptomes, apareguts al llarg de l’última dècada però reduïts i silenciats a consciència perquè,…