Jaume Collell, autor del llibre sobre Joan Manuel Serrat, és periodista, músic i actor. Té innat un sentit de l’humor extraordinari i no es casa amb ningú perquè li agrada massa la llibertat, la vertadera llibertat de pensament i d’acció

Portada del llibre de Jaume Collell No us podeu perdre la presentació del llibre Serrat. La música d’una vida, de Jaume Collell. El llibre ja el comprareu i us ho passareu bé llegint-lo, sobretot els que sou serratians i amants de la música en general, però la presentació serà un espectacle digne d’un esdeveniment musical. Tot conversant amb Xavier Boada –amb rigor, ironia i bon humor– ens interpretaran algunes peces, a piano i veu, del cantautor universal. Els que vàrem ser a la presentació feta a Manlleu us ho recomanem, segur que en sortireu amb una alegria al cos tot cantant o taral·lejant mil i una melodies. Amb en Jaume ens coneixem des de la infantesa, deuria ser l’any 1970 que ens vàrem presentar a un festival/concurs de música de la comarca, interpretant Els temps estan canviant de Bob Dylan. Santa innocència! La música sempre ha format part de les nostres vides. Amb la guitarra i el violí havíem passat hores i hores cantant des de caramelles fins a cançons de foc de camp. En Jaume és periodista, músic i actor. No sé en quin ordre. Ha estat director d’EL 9 NOU, de la revista El Triangle i de la revista El Ter. El 1991 crea la capçalera satírica El Burladero a La Vanguardia. Ha estat director de teatre musical. Premi Sebastià Guasch 2001. Compositor de música diversa: sardanes i pasdobles. Ha estat actor dels Joglars durant uns anys. Va treballar amb Javier Gurruchaga a TVE. Autor d’una dotzena de llibres, entre altres El viacrucis de Teledeum, La corona impossible, El brau sense pell, Pep Guardiola: de Santpedor a la banqueta del Barça, El músic de l’americana vermella –dedicat al manlleuenc Joan Viladomat– i ara un de Serrat. És una persona honesta, seriosa, la seva paraula és de veritat, quan fica el nas en un tema que li interessa s’hi aboca de cap a peus. Té innat un sentit de l’humor extraordinari, no es casa amb ningú perquè li agrada massa la llibertat, la vertadera llibertat de pensament i d’acció. Crec que si la majoria de periodistes d’aquest país s’assemblessin a la manera de fer d’en Jaume viuríem tots plegats amb més informació de qualitat, sense tanta hipocresia i titulars, amb la investigació necessària per fer tornar vermells a molts dels que encara no ho han fet. Viuríem en un país més lliure i més democràtic. “La música”, diu en Jaume, “és l’únic passatger que viatja d’un lloc a l’altre sense haver d’ensenyar el passaport. Les notes musicals van i venen mars a través, i molt probablement per tot l’univers. Les ones físiques d’una melodia emesa en qualsevol era històrica no desapareixen mai, tot i que quan arriben a l’oïda són fugisseres i irrepetibles”. En el llibre us retrobareu des de Conxa Piquer fins als Setze Jutges. De la chanson al folk americà i el pop anglès. De la cançó tradicional als millors del jazz. De la música cubana i brasilera a compositors uruguaians i argentins. D’Atahualpa Yupanqui i Chico Buarque a Silvio Rodríguez i Paolo Conte.Amb el llibre de Serrat i amb l’excusa de la seva producció musical, en Jaume ens fa un repàs exhaustiu de la història de la música dels últims decennis, sobretot de la produïda pels cantautors i grups universals. Llegint-lo, us trobareu identificats en molts dels autors i músics que de ben segur poden conformar la música de la nostra vida. https://youtu.be/5uHzLA2LsVQ?si=tpLQ6-Bqjugunn9A

Jaume Collell, autor del llibre sobre Joan Manuel Serrat, és periodista, músic i actor. Té innat un sentit de l’humor extraordinari i no es casa amb ningú perquè li agrada massa la llibertat, la vertadera llibertat de pensament i d’acció

La música de la nostra vida