És una nosa morir-se. No tant pel difunt, com per l'entorn. Atabalats pels papers i uns impostos que a segons quins llocs no es paguen i aquí suposen una bona picossada
La nosa de morir-se
De jovenet em quedaren gravades, entre altres expressions, la d’“és un vell de 60 anys”. Probablement als anys 50-70 la dita fora d’aplicació correcta. En general, la gent quan passava la seixantena eren homes cansats per un treball més físic i pitjor alimentació, alguns nafrats…
