Els ciutadans haurien de puntuar quin tracte reben per part dels servidors públics

Aviat farà sis anys de l’ensurt de la covid-19. El més transcendent de l’ensulsiada òbviament són els que van morir i els que van quedar afectats. Recordem-nos tots confinats, sortint amb mascaretes només per allò bàsic, i totes les limitacions. Una bona experiència de control poblacional. Si era més o menys necessari, ja serien figues d’un altre paner. Queden ròssecs rellevants. Tot just avui passen pels tribunals els malfactors que es beneficiaren de l’exclusivitat ordenada pel govern central en la compra i distribució de les mascaretes. Difícilment tiraran endavant les responsabilitats dels 7.291 morts a les residències de la Sra. Ayuso. Quines altres coses queden penjades? Com a simples però rellevants, dues. El teletreball, que si en les empreses es va anul·lant progressivament fins a la normalitat, malgrat que hagi mostrat que no calen tantes reunions presencials ni tants viatges, en l’administració pública ha costat més d’eliminar. A primers de 2025 el president Illa va haver d’obligar a tornar a les oficines a temps complet alts funcionaris que encara estaven gaudint de dos dies de feina a casa, on era difícil mesurar la productivitat. Aquest costum, un cop assimilada com una conquesta laboral més sense marxa enrere, va fer que se’n queixessin uns dos-cents, precisament els del nivell més alt de sous, d’entre 75.000 i 90.000 euros. Fa un any es calculava que a Espanya el teletreball dels funcionaris encara era del 48% davant el 14% a l’empresa privada. La segona és la xacra de la cita prèvia. Quasi no es pot anar a estaments oficials a fer gestions sense ella. Una administració que hauria d’estar al servei dels ciutadans els ha ensinistrat a una altra obligada submissió. Malgrat que puguin justificar que amb les cites prèvies s’eviten cues i fluxos de pidolaires amb freqüències d’aparició inesperades, i en part tenen raó, potser seria hora de demanar-exigir a l’administració que com a bescanvi n’incorporessin en els seus protocols un de nou. L’exigència de les enquestes de satisfacció. Sabem que quan acaben de fer-nos una gestió, normalment per telèfon, si els hi agafem, els bancs, o les companyies elèctriques, ens demanen que contestem de l’1 al 10 o de l’1 al 5 com valorem l’atenció de qui ens ha presentat la proposta. Podria ser perfectament factible que es fes el mateix obligatòriament, que a l’acabar qualsevol contacte amb l’administració en tots els seus àmbits el ciutadà que s’hi ha adreçat pogués omplir aquestes enquestes, adés amb la possibilitat d’explicacions en la resposta en el cas que la suspengués. I això tant podria servir per a gestions directes, un cara a cara amb un funcionari que t’atén, com les complexes, com pot ser obtenir una llicència d’obres o d’activitats. En aquests darrers casos, amb més actors i departaments, es podria valorar al final el resultat de la gestió, però esmicolant els passos seguits i avaluant els responsables de cada secció segons havia estat la seva feina. Els retards, els informes contradictoris en situacions similars, òbviament les atencions en les entrevistes o en les inspeccions, entre d’altres, podrien ser objectes de puntuacions parcials del resultat total. De què serviria això? Com a mínim perquè els polítics, els únics electes pels ciutadans, únics a donar la cara, davant funcionaris fixos que els indiquen clarament que hi romandran per sempre, mentre ells passaran després de quatre o vuit anys, que aquests polítics responsables poguessin premiar els de bones puntuacions, i ja que no es pot castigar actualment els de males praxis almenys sabessin quins són. Perquè això és com la poma podrida dins el cistell que va contaminant les bones. Si la immensa majoria de funcionaris que fan bé la feina i atenen bé el ciutadà veuen com els seus esforços, a més de no ser reconeguts ni compensats, són objecte de sorneguera burla de qui passa de tot, poden fàcilment decaure en les seves amabilitats i diligència en moure els papers. Poden ser com les pomes immaculades corrompudes per la que es va podrint al seu costat. Aquestes avaluacions, més burocràcia però sortosament de circulació i control intern, sense suposar al ciutadà res més que marcar una casella, i si cal escriure gustosament els motius del suspens, no suposaran una càrrega administrativa més, ara que amb la IA es diu que es poden alliberar llocs de treball en el funcionariat. Doncs bé, aquests alliberats juntament amb la IA poden presentar als electes les avaluacions dels votants de la feina dels funcionaris que estan cara al públic i també en els processos que en requereixen més d’un. Ja serà més difícil avaluar els que treballen en tasques sense interaccions amb ciutadans, àrees com les d’intervenció, projectes municipals, etc. Però tant elles com les feines globals de neteges de carrers, o patrullatges de seguretat, dins de la seva complexitat, per no ser interaccions individuals ans comunitàries, haurien de poder ser objecte d’escrutini. Esperem que tinguin èxit els esforços del govern per avaluar, premiar o rebaixar de categoria els treballadors públics, i per regular els accessos dels nous funcionaris, dins la nova llei de la funció pública que han enllestit, malgrat que s’enfronten a un repte monumental. Tant de bo aquesta llei consideri aquestes o similars formes de puntuar per part dels ciutadans de com ha estat el tracte amb els seus empleats públics, que han d’estar al servei del ciutadà que els paga i no servir-se d’ell dins la insensibilitat de qui té el poder i la vida laboral assegurada. Les empreses, per supervivència pròpia, han de premiar i retenir amb majors salaris els que treballen bé i són productius i han de mirar d’evitar o foragitar, si és el cas, els que les perjudiquen. No hauria de ser aplicable en una funció pública, que amb dades és la principal empresa del nostre país? Són més de 400.000 funcionaris entre Generalitat, els 947 ajuntaments, les 7 universitats públiques i les 4 diputacions. Que es mentalitzi el govern per anar pujant la pedra de Sísif. Però si per un miracle la pogués mantenir dalt de tot, és a dir reformar la funció pública, seria el millor pas endavant del país en dècades.

Els ciutadans haurien de puntuar quin tracte reben per part dels servidors públics

La nova llei de l’administració