Em preocupa que a la televisió pública es canti una cançó amb l'expressió 'mariconez'

Quan era adolescent al meu poble no hi havia ni gais ni lesbianes. Senzillament no n’hi havia, ni rastre. Zero. No en coneixíem cap, no n’havíem vist mai. Només existien a la televisió, com E.T. Em ve al cap Jesús Vázquez i algun altre artista, i para de comptar. Però és que a la Secundària, a Vic, tampoc n’hi havia. Llavors només hi havia sospites, rumors i rialletes. Diria que fins a la universitat no vaig saber de sortides de l’armari de companys de la Plana i tot i així van ser silencioses i, òbviament, en aquest ambient tan poc procliu a la diferència que us podeu figurar, suposo que traumàtiques. Ara m’agradaria poder dir que, en 20 anys, la situació s’ha girat com un mitjó. Però és que em temo que no. I torno al meu poble perquè sempre m’ha semblat que és com una Catalunya en miniatura. I és clar que hi ha gais i lesbianes –és que ja hi eren fa 20 anys, coi!– però continuen sent pocs i massa invisibles. Els que viuen aquí no deuen voler ser assenyalats i els que viuen fora no necessiten fer-ne bandera. Militar o no, tot és comprensible. Però el fet és que la invisibilitat no ajuda a normalitzar. Una amiga lesbiana, que supera els 40 i és de Barcelona, m’explicava aquests dies que els seus referents van ser audiovisuals. Que trist que aquí encara estiguem així. Per això em preocupa i m’al·lucina que, a sobre, a la televisió pública, el mirall que hauria de representar la societat en la seva complexitat –i amb certa aspiració exemplaritzant–, en un programa de màxima audiència com O.T. es canti una cançó amb l’expressió “mariconez”. I el pitjor: haver de debatre l’obvietat de si és una paraula homòfoba. ¿Acceptaríem que en comptes d’això digués subnormal, moro o facilona? Que el col·lectiu homosexual se n’hagi apropiat per buidar-la de sentit no la fa menys homòfoba, sinó al contrari. I no, no cal eliminar de la capa de la terra la cançó de Mecano, senzillament es pot versionar o oblidar per no perpetuar un missatge caducat i insultant. Perquè la llengua construeix l’imaginari i l’imaginari, el nostre univers. El súmmum, però, ha estat que TVE hagi corregut a demanar perdó no pas als homosexuals per aquest paperot sinó a la Falange, perquè un concursant i la directora d’O.T. s’han cagat en el partit. Un partit feixista que és una rèmora putrefacta del franquisme. Demanen perdó preventiu per si l’extrema dreta fa un Willy Toledo i denuncia a tort i a dret. Quina manera de perdre el nord més covarda. Diguem les coses pel seu nom: ja és hora de desintegrar del tot el feixisme i integrar la diversitat.

Em preocupa que a la televisió pública es canti una cançó amb l'expressió 'mariconez'

La paraula fa la cosa