La paraula fa la cosa
Quan era adolescent al meu poble no hi havia ni gais ni lesbianes. Senzillament no n’hi havia, ni rastre. Zero. No en coneixíem cap, no n’havíem vist mai. Només existien a la televisió, com E.T. Em ve al cap Jesús Vázquez i algun altre artista, i para de comptar. Però és que a la Secundària, a Vic, tampoc n’hi havia. Llavors només hi havia sospites, rumors i rialletes. Diria que fins a la universitat no vaig saber de sortides de l’armari de companys de la…
Contingut exclusiu per a subscriptors
Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't