La pastanaga i el buit
Durant anys la visita al video-club Star dels divendres a la nit es va convertir en una de les rutines més enyorades de la meva existència. Aquest establiment de la carretera de Barcelona de Ripoll, més conegut com a Anguesan, tancava tard, sovint a la mitjanit. Quan a casa els deia que tornava del videoclub em miraven sorneguerament sense creure’s aquell horari inversemblant. A més de la possibilitat d’endur-te joies del cine que el VHS ens va permetre recuperar, també tenies a l’abast les porno…
Contingut exclusiu per a subscriptors
Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't