La plaça Major de Vic vista per Fidel Bofill
Arran de la publicació d’un article on comentava alguns dels establiments de la plaça Major de Vic que han superat tots els entrebancs per seguir oberts, vaig rebre un munt d’inputs sobre el comerç a l’indret més icònic de la ciutat de Vic.
Anna Font me la fa arribar amb un fulletó que l’any 2010 va publicar l’artista vigatà Fidel Bofill sobre el Mercat del Ram. L’obra, una joia autèntica, està documentada amb fotografies cedides per la mateixa Anna Font Cunill de Manzano i amb un pròleg de Luis Serrano. Cal deixar clar que l’Anna és una persona molt implicada amb la ciutat de Vic, perquè ja anava a mercat a la panxa de la seva mare i ara no es vol retirar perquè el mercat és la seva vida, i ben fet que fa.
Al fulletó, Fidel Bofill parla dels mercats de Vic com a denominador comú de la gent de la Plana i del Mercat del Ram com el mercat dels mercats. L’artista detalla sobre el Bar Montserrat i el Bar Núria, “arraconat i fosc, a les voltes de dalt on no hi anava gaire gent a l’hivern perquè eren fredes i humides”. De Can Merinos diu que “feien uns aparadors molt macos”. Parlava de Can Drogues, “que tenien de tot”, i dels confits de Can Massaguer.
A la part de llevant destacava Can Fors, on tota la mainada s’aturava a veure el Ninot de Can Fors, “sobretot quan funcionava”. Al costat hi havia la carnisseria Roca, on abans hi havia la botiga de licors Cinto Conill i a la cantonada, el Banc Soler y Torra.
Després de fer una compra al Forn de Sant Miquel calia adquirir teixits i camises a Can Pou. Entremig feia una compra a la Llibreria Sala. En Fidel recordava després La Lionesa dels Capdevila i Can Vilada, que afirmava “que s’hi venia quasi tot el bacallà perquè Cal Bacallaner, al carrer Estret, havien anat a menys”.
Fent un recorregut prou detallat pels establiments de Plaça, Fidel Bofill esmenta Ca l’Enriquet Costa i parla de Can Noguer, i d’en Prat i d’en Bardolet, esmenta Can Cassa “on hi corrien les dones a comprar botons, vetes i fils” i de la Merceria Solà.
Els menys joves recordarem haver anat a comprar a la Ferreteria Furriols, que tenia entrada per la Plaça i per la rambla del Carme. Durant uns anys la casa Costa va acollir un establiment dedicat a la venda d’electrodomèstics, Sintonia; després hi van obrir Euro Prix, una mena de magatzem amb entrada també per la rambla de les Davallades.
Abans que Viatges Alemany canviés el carrer de la Ramada per la Plaça, al local hi havia Can Rabadà, i just al costat Planes Bones hi va obrir un supermercat que avui pensaríem que és més mercat que súper, però aleshores ningú sabia res (els germans Font del futur Bon Preu feien les primeres passes) de les grans superfícies a Vic.
Recorda el farmacèutic Vilaplana, “amb aire vuitcentista, atenia la clientela venent benes, esparadrap, aspirines, Cerebrino Mandri i fórmules magistrals”. Ens parla “d’un pagès matiner embotit dins el vestit que encara feia olor de càmfora que entrava a fer un toc al Cafè Nou”. No s’oblida de Can Junyent, on en Paulí, “amb el seu guardapols caqui, no parava d’omplir paperines amb pólvores per a les patates”. Recordava Can Bellmunt i d’haver comprat boines i barrets a Can Tondo.
Dos establiments que van ser referents a Plaça i per raons ben diferents foren el Forn de Pa Can Soler i l’Snak, on es preparaven actes clandestins que la policia espanyola que aleshores vestia de gris ni ensumava.
En Fidel va escriure sobre Vic quan era lluny de casa, vivia a Grècia, concretament a l’illa de Creta. Recorda que va participar i va guanyar la primera edició del concurs de pintura del Mercat del Ram i explica que “fou una gran sorpresa del tot inesperada. A partir d’aquell moment vaig refermar-me en la meva dèria d’esdevenir un pintor professional i ho vaig aconseguir”.
El llibret parla del comerç de Vic i del Mercat del Ram, i tot i referir-se als establiments cal no oblidar les parades que cada dimarts i cada dissabte, sigui o no sigui Mercat del Ram, esdevenen un atractiu per a vigatans i visitants. Aquests professionals que paren i desparen dos dies de cada setmana esdevenen una part essencial de la ciutat de Vic des de fa segles.
Avui ens podem preguntar els motius que justifiquen el tancament de botigues i els canvis en els negocis en un indret tan emblemàtic com la plaça de Vic. És cert que tal vegada és la falta de relleu generacional, tot i que l’increment en el preu del lloguer convida a la renúncia malgrat la història d’una botiga. També és veritat que en el seu moment les entitats bancàries van empènyer els comerciants a deixar un espai que els mateixos bancs van deslliurar després de poques dècades. Finalment, cal tenir en compte que els hàbits de consum són uns altres.
El préstec d’Anna Font ens ha permès donar un tomb per Plaça. El llibret que m’ha deixat és un exemplar únic, que es mereix ser explicat, tot i que el recordatori d’en Fidel és més ampli perquè sortia cap al carrer de les Neus, o anava a Can Jepet a fer un mossec o un piscolabis al Bar Esport o arribava fins a l’Hotel Colon, “que era una mena de galimaties on es jugava, s’hi prenia cafè i de tot una mica”. No és un treball d’impremta, potser l’Anna té raó i només en resta un exemplar, però quan et cau un tresor com aquest a les mans fer-ne difusió és obligat.