Els responsables del zoo de San Diego, als EUA, alerten que els goril·les –amb qui compartim una part important de l’ADN– s’enganxen tant com nosaltres a les pantalles dels mòbils, sobretot a les selfies

Observant el paisatge que un es troba a les platges i piscines, i defensant sempre la llibertat individual, podem assegurar que hi ha coses que se’ns han escapat de les mans. Una és l’addicció a la tinta: hi ha qui s’ha tatuat el cos per sobre de les seves possibilitats, deixant poc marge per veure la pell original i imprimint-se imatges que qüestionen els mínims del bon gust. Amb els banyadors es produeix un curiós fenomen d’extrems: cada cop hi ha biquinis més minúsculs que conviuen amb vestits de bany que cobreixen tot el cos i que costa diferenciar qui el porta d’un bussejador.

La decathlonització de la platja les ha omplert de personatges sinistres enfundats amb unes ulleres que els cobreixen tota la cara –diuen que anaven tan bé com a respiradors en temps de pandèmia– i amb peus d’ànec que fan la seva gràcia quan corren cap a l’aigua, però que si te’ls trobes de cara d’imprevist ja cal tenir el socorrista a la vora. Ja no parlem de la plaga de les planxes per remar –paddle surf, en diuen– o aquells que sense samarreta i en la canícula del migdia surten a córrer per demostrar la feina feta al gimnàs durant la resta de l’any. O els que arriben a una cala de postal amb el seu altaveu portàtil a tot drap.

També són una plaga els joves que després d’untar-se amb tota mena d’olis i buscant el fons adequat se situen davant el seu mòbil posant els llavis com un lluç per compartir el moment a les xarxes socials. Em va impactar l’escena d’una taula a primera línia de mar d’un restaurant d’una platja idíl·lica de Catalunya on gairebé tots els que hi havia tenien els ulls posats a la pantalla del mòbil i no en el paisatge. Hem embogit. Els responsables del zoo de San Diego, als EUA, alerten que els goril·les –amb qui compartim una part important de l’ADN– s’enganxen tant com nosaltres a les pantalles dels mòbils, sobretot a les selfies que els fan els visitants. N’hi ha que ja mouen el dit o piquen el vidre de la gàbia perquè el visitant passi a la foto següent. Només cal anar un dia a la platja per comprovar la teoria de Darwin.