La té en diagonal de cara a la platja, perfecte per mirar-la sense ser vist. Que guapa, pensa

Ha anat a la platja amb aquell punt de mandra que ve cinc minuts abans de sortir a sopar amb els amics un dissabte al vespre, quan sona el cant de sirena de sofà-i-Netflix. Però al capdavall no té res més a parir, el dia és molt llarg, i pensa que fer coses sol és d’home modern. Així que arrossega les xancletes fins a una cala atapeïda i planta la tovallola –que ja no és de rus, és un pareo ètnic, hem dit que és modern– estratègicament al punt mitjà entre els pares flipats que fan construccions a primera línia de mar i uns quillos que detecta que porten nevereta i altaveu. En cinc minuts enllaça les úniques quatre accions que es poden executar aquí: es banya, es posa crema, amaga el mòbil, treu el llibre. I la veu. La té en diagonal de cara a la platja, perfecte per mirar-la sense ser vist. Va amb una amiga. Està molt morena. Que guapa, pensa, tot i que només li veu una galta i una orella. Els cabells encartonats per la sal fan que s’imagini els seus dits dins d’aquesta melena, com quan es morregen a les pel·lis. Dubta de què fer. És el moment de dir-li alguna cosa espontània i divertida per trencar el gel de l’hola i adeu que es dediquen quan es creuen al vestíbul entrant a la feina. Però fa top less. Es pregunta si per a ella seria incòmode trobar-lo, amb els pits enlaire. Ell es veu amb cor de concentrar-se i parlar-li sense mirar avall, ulls clavats als ulls, com si no tingués visió perifèrica i no notés aquells dos mugrons ballant i apuntant-lo. Però tem que ella visqués aquesta topada com una invasió inesperada de la seva intimitat. Llavors podria girar-se-li en contra, perquè la seva petita interacció laboral sempre tindria un deix d’incomoditat. En un entorn formal com el despatx, tots dos conscients que ell li ha vist les tetes, potser encara perdria l’oportunitat de fer un acostament formal. Hi rumia. Ara pensa que potser hi està donant massa voltes absurdament. No n’hi ha per a tant. Si fa top less en una platja de l’Empordà, a ple agost, deu ser perquè no té cap problema amb el seu cos, com és normal, perquè el troba preciós. En un gest que ha fet per recol·locar la tovallola, li ha vist una costura sota el plec d’un pit generós, i això encara l’ha tornat més boig. Pensa que a la platja, com que hi ha tants cossos, decau el tabú de la nuesa. Ell mateix ha fet nudisme amb la colla i supernormal. En la seva imaginació se saluden i, com si res, ja parlen de quedar després al vespre. Ha pensat que el millor serà que sigui ella qui faci el pas. Si ell es va a banyar, quan surti podrà caminar per la vora de l’aigua com si estigués concentrat en direcció a la tovallola i ella, que està a primera línia, l’haurà de veure segur i el podrà cridar. Posa en pràctica el pla. Surt de l’aigua, força els pectorals, mira amb les celles arrufades cap a l’espigó, ara sap que li passa per davant, para l’orella, encara no sent res i continua caminant, caminant, caminant.

La té en diagonal de cara a la platja, perfecte per mirar-la sense ser vist. Que guapa, pensa

La platja amb tu