Quan veus que els partits que ens havien de portar a la independència van amb el pas canviat i riuen les gràcies del gobierno i SSMM és quan confirmo que, ara per ara, ningú em representa

S’acosten les eleccions municipals i es nota. Incerteses sobre qui encapçalarà una llista o quines han de ser les prioritats al programa electoral. Aquest cop, però, m’ho miro des de la distància del que sap que no es presentarà per a cap llista. Mai no m’he sentit polític, tot i que m’agrada, però sempre he volgut col·laborar amb el meu poble i amb la societat en general. No m’agraden les disputes i escolto totes les opinions, perquè de tot en pots extreure una visió que no havies valorat. Han estat quatre anys atípics i és que la pandèmia ho va trastocar tot. I en aquells moments més durs, que ara ens semblen llunyans, és quan t’adones de qui està realment disposat a ajudar els altres. I és en aquells mesos que hi ha persones que m’han sorprès gratament i d’altres que senzillament no hi han set. Molt respectable en temps d’incertesa i por. M’hauria agradat fer més coses i haver-les fet millor, però em quedo amb les coses aconseguides i el poble que he conegut. Potser perquè il·lús i il·lusió comparteixen arrel, però crec que tothom hauria de remar en una mateixa direcció, debatent i escoltant les propostes i idees, de vegades dispars dels altres. Però m’ha quedat clar que això no funciona d’aquesta manera. M’ho vaig arribar a creure quan l’1 d’octubre de 2017 vam anar a votar i a custodiar el consistori. Aquell dia vaig veure gent que mai no m’ho hauria pensat que anirien a votar, fos quin fos el sentit del seu vot. I és que no podem deixar creure a les generacions que pugen que votar, que escollir una opció, que defensar les idees siguin un delicte. Aquella unitat és la que m’hauria agradat trobar. I m’ha decebut veure que la política no ha estat a l’altura del poble que va creure. Quan veus que els partits que ens havien de portar a la independència van amb el pas canviat i riuen les gràcies del gobierno i SSMM és quan confirmo que, ara per ara, ningú em representa. Segurament com ni tan sols jo he representat els que de mi esperaven alguna cosa que no soc. Seguiré treballant pel poble però allunyat de la política, tot i que surti qui surti escollit sempre em tindrà per treballar voluntàriament. Ara vull dedicar-me a projectes més creatius. Vull escriure nous llibres i portar obres sobre l’escenari. Vull fer coses que he deixat de fer i fer-les per a tothom. Als qui es presenten els demano que ho facin amb il·lusió i honestedat. No puc desitjar sort perquè la política no és sort, és feina o ho hauria de ser.

Enric Godó, regidor no adscrit a l’Ajuntament
de Calldetenes