No podem exigir que ens avisin a temps i, quan ho fan, ignorar-ne les indicacions

La dana que va afectar el País Valencià l’octubre de 2024 va marcar un punt d’inflexió en la gestió de les emergències. L’ES-Alert, l’avís massiu als telèfons mòbils, va arribar massa tard. La investigació ha posat el focus en si una alerta enviada abans hauria pogut evitar víctimes. N’hi va haver moltes: 233. Des d’aquell moment, les administracions han reforçat la prevenció i s’ha generalitzat l’ús d’aquests missatges davant d’episodis potencialment perillosos.

Aquest cap de setmana n’hem tingut un bon exemple. Davant la previsió d’un temporal que tot apuntava que podia ser excepcional, Protecció Civil va activar el pla Inuncat i va enviar dissabte un ES-Alert a 20 comarques. Es va restringir la mobilitat no essencial i es van suspendre activitats esportives, culturals i de lleure.

Com passa sovint en aquests casos, hi va haver qui es va queixar d’un excés d’alarmisme. Els fets, però, demostren que l’alerta estava justificada. L’episodi ha acabat tenint conseqüències tràgiques. Dues persones han mort: una a Tordera, en cedir un mur en un caravaning, i una altra a Montornès del Vallès, localitzada en un garatge inundat, mentre continua la recerca d’un jove desaparegut a la riera de Pineda. El SEM ha atès prop de 250 persones, una cinquantena de les quals han estat traslladades a centres hospitalaris. Les precipitacions han estat excepcionals en alguns punts: 288 litres per metre quadrat a Vilassar de Mar, 254 a Mataró i 248 a Granollers. A Osona, Viladrau arribava als 188,6 litres per metre quadrat.

Davant l’augment d’episodis meteorològics extrems com aquest, en un context de canvi climàtic que encara hi ha massa gent que s’entesta a negar, ens haurem d’acostumar a reforçar la prevenció. Caldrà, però, administrar bé les alertes per evitar que avisos que haurien de ser excepcionals es converteixin en habituals, que la ciutadania s’hi acostumi i els relativitzi i que quan hi hagi una emergència realment greu no hi presti prou atenció. Per això, l’ES-Alert s’ha d’utilitzar amb criteris tècnics i de proporcionalitat, i ha d’explicar tan clarament com sigui possible quin és el risc i què s’espera de la població.

Hi ha, però, una responsabilitat que no correspon només a l’administració. No podem exigir que ens avisin a temps i, quan ho fan, ignorar-ne les indicacions. Aquest cap de setmana també hem vist actuacions imprudents que, a més de posar en perill qui les protagonitza, obliguen a mobilitzar uns serveis d’emergència que ja treballen al límit i posen també en risc els professionals que hi intervenen. En els casos més greus i manifestos, aquestes conductes haurien de tenir conseqüències.