La primavera enguany ha tornat a esclatar. I què hauríem escrit si la mestra ens hagués posat aquest títol tan suat per fer una redacció?: La primavera.

Aquest matí, d’amagat / ha arribat la primavera. / La duia penjada al bec, / tot xisclant, una oreneta. / L’oreneta ha alçat el vol / i amb un cop d’ala lleugera / ha segat un raig de sol / i ha florit tota la terra. Núria Albó. Un alumne de cicle mitjà va dir que era el poema més bonic que havia llegit mai. Va explicar que quan es desperta sent un munt de cants d’ocells. Li hem de dir a la Núria Albó…